Quan a les portes de la mort li passaren la pel·lícula de la seua vida, s'adonà que solament hi havia estat un actor secundari, moltes voltes només un figurant i en ocasions ni tan sols eixia en l'escena.
Jo pense que sempre som els protagonistes de l'obra de teatre que suposa la nostra vida individual, això sí, hi ha qui s'entesta en fer la vida dels altres i això ja és una llàstima, però els hi ha i molts.
Ostres... si a la teva pròpia vida ets un actor secundari, que malament! A vegades, JOTAPÉ, fas pensar, eh?... bé, "a vegades" no... sempre... però a vegades són especialment punyents...
Saps què estava pensant, ara? Moltes vegades dic que quan sigui rica faré un llibre amb il·lustracions de la CARME... doncs bé, si vols, també et publicaré un llibre a tu, d'aquests mini-posts deus, o micro-relats, o reflexions o "ironies de la vida" (això sí... jo vull ser rica, però no et puc garantir que ho sigui mai... aquesta és la part trista de la qüestió... però si ho sóc, ho faré, d'acord?)
Buuufff, quina birria de vida, no??
ResponEliminaJo pense que sempre som els protagonistes de l'obra de teatre que suposa la nostra vida individual, això sí, hi ha qui s'entesta en fer la vida dels altres i això ja és una llàstima, però els hi ha i molts.
ResponEliminaVicent
Ostres... Quina pena, pobret...
ResponEliminaA l'extrem oposat, però també trist, de la primera bala d'aquest revòlver: http://elblogdelmaurici.blogspot.com/2011/04/el-revolver-ii.html
ResponEliminaNo havia pogut decidir gaire.
ResponEliminaAixò és la definició de desgraciat, pobre home.
ResponEliminaPotser no tenia flim, aquesta càmera ,llavors desapareixes abans d'aparéixer
ResponEliminaUn petonet de divendres!! :-)***
depen del director que fes la peli.....segur que no ho sortia tota la seva vida, només lo més cru
ResponEliminaOstres... si a la teva pròpia vida ets un actor secundari, que malament!
ResponEliminaA vegades, JOTAPÉ, fas pensar, eh?... bé, "a vegades" no... sempre... però a vegades són especialment punyents...
Saps què estava pensant, ara? Moltes vegades dic que quan sigui rica faré un llibre amb il·lustracions de la CARME... doncs bé, si vols, també et publicaré un llibre a tu, d'aquests mini-posts deus, o micro-relats, o reflexions o "ironies de la vida" (això sí... jo vull ser rica, però no et puc garantir que ho sigui mai... aquesta és la part trista de la qüestió... però si ho sóc, ho faré, d'acord?)
ResponEliminaD'acord!
EliminaPerfecte. Quedem així :-)
EliminaCaram, com es pot arribar a les acaballes sense haver estat el protagonista de la teva pròpia vida!!!
ResponEliminaAixí deu saber menys greu morir-se. Al menys es protagonista de la seva mort.
ResponElimina