divendres, 11 d’abril de 2014

Decidir

Quan a les portes de la mort li passaren la pel·lícula de la seua vida, s'adonà que solament hi havia estat un actor secundari, moltes voltes només un figurant i en ocasions ni tan sols eixia en l'escena.

14 comentaris:

  1. Buuufff, quina birria de vida, no??

    ResponElimina
  2. Jo pense que sempre som els protagonistes de l'obra de teatre que suposa la nostra vida individual, això sí, hi ha qui s'entesta en fer la vida dels altres i això ja és una llàstima, però els hi ha i molts.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Ostres... Quina pena, pobret...

    ResponElimina
  4. A l'extrem oposat, però també trist, de la primera bala d'aquest revòlver: http://elblogdelmaurici.blogspot.com/2011/04/el-revolver-ii.html

    ResponElimina
  5. Això és la definició de desgraciat, pobre home.

    ResponElimina
  6. Potser no tenia flim, aquesta càmera ,llavors desapareixes abans d'aparéixer

    Un petonet de divendres!! :-)***

    ResponElimina
  7. depen del director que fes la peli.....segur que no ho sortia tota la seva vida, només lo més cru

    ResponElimina
  8. Ostres... si a la teva pròpia vida ets un actor secundari, que malament!
    A vegades, JOTAPÉ, fas pensar, eh?... bé, "a vegades" no... sempre... però a vegades són especialment punyents...

    ResponElimina
  9. Saps què estava pensant, ara? Moltes vegades dic que quan sigui rica faré un llibre amb il·lustracions de la CARME... doncs bé, si vols, també et publicaré un llibre a tu, d'aquests mini-posts deus, o micro-relats, o reflexions o "ironies de la vida" (això sí... jo vull ser rica, però no et puc garantir que ho sigui mai... aquesta és la part trista de la qüestió... però si ho sóc, ho faré, d'acord?)

    ResponElimina
  10. Caram, com es pot arribar a les acaballes sense haver estat el protagonista de la teva pròpia vida!!!

    ResponElimina
  11. Així deu saber menys greu morir-se. Al menys es protagonista de la seva mort.

    ResponElimina