Es va decebre molt la gent del poble quan s'adonà que les varietats d'aquelles festes eren un engany, l'alcalde els havia tornat a enredar. El ventríloc era mut i qui parlava en realitat era l'ànec.
Ostres!!! És que la gent sempre està predisposada a criticar, sempre a punt... si s'ho haguessin mirat millor, haurien vist que aquelles varietats eren boníssimes!!
Al menys aquest engany era divertit!!! Ha, ha, ha... a mi m'ha fet riure!!!
ResponEliminaHe, he, ja m'imagino l'ànec fent el pregó, cuac, cuac...
ResponEliminaI l'ànec cobrava menys?
ResponEliminaquin espectacle, mai vist....de que es queixen?
ResponEliminaSort que no era un ànec mut!
ResponEliminahaurien de contractar l'ànec sens falta!
ResponEliminaUn ventríloc mut!! Aqt sí q va encertar l'ofici
ResponEliminaTot un espectacle! Quin greu haver-me'l perdut...
ResponEliminaLa gent es va quedar “anec-onadada” al descobrir-ho :P
ResponEliminaOstres!!! És que la gent sempre està predisposada a criticar, sempre a punt... si s'ho haguessin mirat millor, haurien vist que aquelles varietats eren boníssimes!!
ResponEliminaI el crit de l'ànec ressonava bé, des del balcó de l'ajuntament? Diuen que no té gaire abast, la seva veu. Bons audífons devien gastar, doncs.
ResponElimina:-)*