dimecres, 7 de gener de 2015

El tortell

El seu estat d'ànim era molt inestable. Aquell any, per a reis, es comprà un tortell, un de xicotet ja que vivia sol. Se sentí molt afortunat quan li n'eixí la figureta. Però com que menjava tan de pressa, l'alegria li durà ben poc. Aviat estava lamentant-se de la seua mala sort quan mossegà la fava embolicada en paper de plata.

9 comentaris:

  1. Espero que com a mínim no s'empassés la fava!

    Una abaçada!

    ResponElimina
  2. Yo me lo guiso, yo me lo como.
    És l'handicap de viure sol. Un d'ells.

    ResponElimina
  3. És com jugar a la ruleta russa sol. Pots tenir sort, però tard o d'hora deixaràs de tenir-la.

    ResponElimina
  4. hi ha vegades que el millor es menjar-se només el forat i deixar els voltants

    ResponElimina
  5. No va tenir tepms de gaudir la corona del Rei Sol.

    ResponElimina
  6. Forat i tortell, fava i rei, les dues cares de la moneda.

    ResponElimina
  7. Normal, si se'l va menjar tot, li va tocar ser rei i pagar la festa...

    ResponElimina
  8. Ui, ara tindrà que tornar a pagar el tortell!

    ResponElimina
  9. M'has fet pensar amb mister Bean :) Quin empatx de tortell, encara que fos petit.

    ResponElimina