Que ous tenen aquests del Cel! El llibre ho deia deia ben claret, en l'altre barri totes les coses van millor. I ara m'envien cap a Austràlia. Sempre he d'estar desubicat, és el meu destí. En vida, un pirata sense barco i ara, un fantasma sense castell.
Joc de lletres de Jo mateixa.
Els fantasmes i els pirates tenen llurs vaixells a tot arreu, allà no els hi fan gaire falta.
ResponEliminaVicent
els fantasmes sempre són ocupes no? doncs ja ho sap, el primer que trobi cop de peu a la porta i a fantasmejar
ResponEliminaCaram si que té mala sort...Els pirates ja ho són una mica de fantasmes!
ResponEliminaQue provi a l'infern.
ResponEliminaÉs que ni et pots refiar ni dels déus dels cels, on anirem a parar!
ResponEliminaNo hi ha justícia ni divina...
ResponEliminaPer aquí dalt tenim una dita que diu: qui està de pega, fins amb els collons ensopega.
ResponEliminaQuines presses d'anar a l'altre barri!
ResponEliminaMala llet del destí, ni tan sols respecta als morts!! ;)
ResponEliminaAferradetes!