diumenge, 2 d’agost de 2015

Carpe diem

Aquell calorós matí d'agost, mentre queia penya-segat avall, pensà que llevat de la preocupació pel futur incert que l'esperava, la situació no era tan dolenta, almenys ara corria l'aire.

12 comentaris:

  1. Futur incert? Bé, em sembla que deixarà de passar calor aviat.

    ResponElimina
  2. Un futur molt incert. Potser es només trencaria el cap.
    O potser només les dues cames, els dos braços i totes les costelles.

    ResponElimina
  3. Ha, ha, ha... Mira que ets bèstia, Jp!

    ResponElimina
  4. El cert és que és com aquell qui dóna el seu regne per un condó, en aquest cas per una mica d'aire.

    Vicent

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. No sé pas si era un moment per gaudir-ne...Era molt optimista!

    ResponElimina
  7. Sempre he pensat que, en estos casos, no pensem. Només patim un curt atac de pànic.
    Ben mirat, com la vida de moltes persones, però en curt.

    ResponElimina
  8. Tot per no comprar-se un ventlador?

    ResponElimina
  9. Li van refrescar les poques idees bones que li quedaven...

    ResponElimina