dijous, 12 de novembre del 2015

Immòbil

S'esforçava molt amb aquella bicicleta estàtica, però no arribava a lloc, com era d'esperar. 

12 comentaris:

  1. Bé, era una bicicleta estil Picabia: podia canviar de rumb amb la imaginació.

    Bon dia, cuca!! :-)*****

    ResponElimina
  2. No és broma que mentre més correm més espai passa el temps, així que els qui tenen la intenció de durar mil anys fan footing, ja ho va demostrar Einstein, així que córrer en una bici estàtica és inútil, cal fer camí.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Sempre costa arribar als llocs... fins i tot si ens movem.

    ResponElimina
  4. El Tribunal Constitucional tampoc l'ajudarà a anar enlloc!

    ResponElimina
  5. Aquest és el vehicle que ha triat en Rajoy!

    ResponElimina
  6. En aquest cas era cert que el què importa és el camí, no on arribes...

    ResponElimina
  7. que no pari que a vell si que arribarà....o no

    ResponElimina
  8. Hi ha qui practica vici estàtic.
    I també crema calories.

    ResponElimina
  9. Com a mínim el feia suar, no?

    ResponElimina
  10. Però tenia les cames fortes i el cor a prova de bomba sense moure's de lloc.

    ResponElimina
  11. però igual viatjava amb la ment

    ResponElimina