Arriba a casa de la faena. Trau una cervesa de la nevera i s'asseu al sofà. Agafa el telèfon i demana una pizza per a sopar —aprofita, ara que la seua dona està de viatge, per a menjar porqueries—.
Sona el timbre de la porta, pensa que és el repartidor de pizzes i obre. Però no, és la seua jove veïna. S'ha presentat en pijama, amb una boleta de cotó xopada en alcohol en una mà i una xeringa en l'altra. Tu no sabràs posar injeccions intramusculars per casualitat?... De sobte, sent una colzada en el pit. Collons Pepico, desperta! Para ja de fregar-me el cul, que no em deixes dormir.
Què fàcil és fer-se fantasies...
ResponEliminaNo tot han de ser malsons
ResponEliminaJo també tenia, de fadrí, fantasies com aquesta, de fet moltes vegades m'han servit de molt, i no dic més. Ha, ha, ha... la vida és o negra o de color clar, jo preferisc veure-la de color clar, ara que tinc a la meua dona se'm fa una mica més fàcil.
ResponEliminaVicent
Als meus somnis si apareix una xeringa tinc un mal despertar!
ResponEliminaDe petita m'aterroritzaven aquest tipus d'injeccions.
ResponEliminaUi,quin malson...La fantasia de vegades juga males passades.
ResponEliminaVaja. Un colze on ell esperava un altra part del cos. Pobre...
ResponElimina:-)***