Un home arreplegava els excrements del gos amb l'ajuda d'una bosseta de plàstic. Mentrestant el gos, mostrant empatia per l'amo i potser avergonyit per la molèstia causada, feia eixe gest que fan els gossos de moure les potes de darrere per tal de llançar terra sobre les deposicions, més per tradició que per eficàcia en una vorera de rajoles de ciment.
Memòria ancestral.
ResponEliminaEls instints tenen fotça, encara que siguin inútils...
ResponEliminaEncara ho fan? Jo no veig cap gos de ciutat que ho faci.
ResponEliminaAlgú en algun moment parlava de la "memòria adquirida", tot allò que sense saber-ho es transmet de generació en generació i que només es tracta d'explorar una mica en la ment.
ResponEliminaEl gos vol ser assenyat, però l'espai urbà no el deixa...
ResponEliminaAlguns animals de companyia haurien de revisar els seus protocols, certament.
ResponEliminaels instints no es perden mai....ni els més bàsics
ResponEliminaSi un extraterrestre baixés a la Terra i veiés l'escena, pensaria que l'amo és el gos, i el criat l'humà.
ResponEliminael gos hauria de fer això per cobrir de sorra a més d'un i d'una, sobretot de la politica... ains....
ResponEliminaI és que el símbol, fins i tot en els animals és tan important com el real o l'imaginari.
ResponEliminaVicent