dilluns, 6 de febrer de 2017

Viure en llibertat

Les gallines d'aquella granja ecológica no col·laboraven molt amb el granger. S'havien pres al peu de la lletra això de criar-se en llibertat i només ponien ous quan els venia de gust.

10 comentaris:

  1. Eren gallines felices, almenys!

    ResponElimina
  2. I el granger sense saber mai quan podria menjar truita.
    Gallines revolucionàries! ;)

    ResponElimina
  3. Bravo per les gallines... doncs...

    Per cert, Jp, no et voldria pressionar, però et penses saltar els Relats Conjunts de gener?Ara que en compleixen 100?

    ResponElimina
  4. He, he...Eren com les gallines de la cançó...

    ResponElimina
  5. Tots tenim un granger que ens diu quan, què i com.

    ResponElimina
  6. Això passa molt freqüentment a la nostra vida. Es parla de llibertar, de democràcia, de llibertat d'expressió, de justícia ... amb la boca petita, però quan la gent vol exercir-la de veritat vénen els problemes i les legalitats.

    ResponElimina
  7. Així no hi ha manera de fer negoci!

    ResponElimina