Aquell dia se celebrava consell extraordinari d'administració de la mercantil Món S.A.
— ...i complerta la primera fase, anem per la segona. El salaris estan a un nivell compatible amb els beneficis que necessitem per a mantindre el nostre estil de vida dignament folgat. En aquestes condicions hem d'anar reduint la desocupació. És necessari que els pobres tinguen un mínim de poder adquisitiu, és obvi que han de poder comprar els productes que fabriquen les nostres companyies.
— Però senyor president hem d'anar amb compte. Els sindicats sembla que s'estan despertant de la seua letargia i comencen a parlar. S'escolten veus que parlen d'un augment del nivell salarial, fins i tot el govern n'ha fet alguna insinuació en aquest sentit. Això pot representar un perill de cara al futur.
— Ara no us preocupeu per açò. Eixa situació pot tardar molt de temps a arribar, i quan arribe ja sabem què hem de fer, al contrari que els pobres, nosaltres sí que aprenem del passat.
Sí, no hi ha discurs tan ruc, però tan espavil·lat com el del capitalista, seria capaç de carregar-se el món, com qualsevol discurs si el deixem tot el poder, però això sí, guanyant diners, tot i que només siguen un número en una base de dades d'una tabla Office.
ResponEliminaVicent
Doncs sí, ells tenen molta més memòria que nosaltres, d'això no hi ha dubte.
ResponEliminaSi no fossin més llests que nosaltres no serien més rics, no?
ResponEliminaQue el capitalistes són més llestos ho demostra que en un país de majoria obrera i de massa aturats la dreta obtingui tants milions de vots.
ResponEliminadubto molt de que aprenguin tant.....
ResponEliminaSi els rics senten perillar el seu nivell de vida de cara el futur, que han de fer els pobres???
ResponElimina