Com que cada vegada hi havia més cua per a ser atés, molt previsor, quan anava al banc a cobrar la pensió, duia dos entrepans per si es feia l'hora d'esmorzar. Un per a ell i un altre per a l'assessor, que sempre l'hi acompanyava per si volien enredar-lo amb algun producte financer.
Inspirat pels comentaris de El Pla (I).
no estaria de més avisar-lo de que amb el que li cobra, hauria de ser l'assessor qui hauria de portar els dos entrepans
ResponEliminaA mi també em sembla que no feia gaire bon negoci amb l'assessor, li sortia una mica car...
ResponEliminaPerò a part l'assessor devia cobrar una mica de sou, no?
ResponEliminaDe què eren els entrepans?
ResponEliminaSón tan "simpàtics" els treballadors dels bancs... però les cues no te les treu ningú.
ResponEliminaCada cop necessitem més assessors i cada cop serveixen de menys.
ResponElimina