Quan el jutge li demanà si volia al·legar alguna cosa en la seua defensa, l'acusat insistí en que era innocent. "Senyoria, jo no he robat res i com a prova demane a Deunostresinyor que faça que ara mateix, em tornen a eixir tots els cabells que em van caure en el passat si no estic dient la veritat". Aquest carterista no era creient però, com els passa molts, tenia dubtes. Si l'intent de lliurar-se de la condemna fallava, veié la possibilitat de recuperar la enyorada cabellera.
El jutge que era persona de fe, en veure que el reu romania calb, acceptà aquella prova com a irrefutable i, sense cap mena de dubtes el va declarar innocent, tot pegant dos colps amb el seu martell de palissandre.
El jutge que era persona de fe, en veure que el reu romania calb, acceptà aquella prova com a irrefutable i, sense cap mena de dubtes el va declarar innocent, tot pegant dos colps amb el seu martell de palissandre.
Un bon relat de ficció. No conec cap jutge d'aquests tan coneguts i en actiu que tingui bon cor.
ResponEliminaNo sé si tenia bon cor o és que com que era carterista, el considerava un dels seus, aprenent, sí, però dels seus dels que manen i roben tan com poden.
EliminaUn jutge una mica sòmines, on es devia haver tret el títol???
ResponEliminaA més de lladre, espavilat. Va saber captar al jutge de seguida.
ResponEliminaÉs com els que posen la mà al foc per alguna cosa, i es cremen!
ResponElimina