El seixanta-nou

En Joan Gasull des del seu bloc garbi24 ens proposa un divertit concurs al voltant de la seua famosa colecció de relats "69", les bases del qual les trobareu ací.

Aquesta és la meua participació.

Il·lustració de la Carme

El seixanta-nou

Després de molta insistència ha accedit a fer un seixanta-nou. Des de la rotunda negativa quan li ho van proposar, va haver tot un procés de convenciment de que la seua actitud no era més que fruit d'una educació deficient i que havia d’obrir-se a noves experiències. La satisfacció ha estat tanta, que sense perdre temps, tot envalentit, torna a agafar el retolador i ho intenta amb el setanta.

Reservat

Quan va morir, no li ho digué a ningú. Sempre fou un home molt circumspecte.

Tossuderia

Aquell home era un mal negociador, cada vegada estava més d'acord amb si mateix.

La matraca

Per l'hora que era es va espantar quan sonà el telèfon. Amb molt de nerviosisme despenjà, es temia el pitjor. A l'altre costat una veu tenebrosa, perdona que insista pero es importante, ¿tienes los quince puntos en el carnet?

El pes de les coses

El govern pensa que hi ha lleis per a resoldre qualsevol situació, diguem-ne, anòmala. Però, una vegada més s'equivoca. Hi ha una llei que no forma part de cap ordenament jurídic i que està per damunt de totes les que un estat ha pogut dictar mai, és la llei de la gravetat. Les coses, al final, sempre acaben caient pel seu propi pes. 

Carpe diem

Aquell calorós matí d'agost, mentre queia penya-segat avall, pensà que llevat de la preocupació pel futur incert que l'esperava, la situació no era tan dolenta, almenys ara corria l'aire.