Un nou dia

I quan despertà, el dinosaure ja no hi era. Tanmateix, contràriament al que li havien fet creure, el sol havia eixit, com tots els matins.

CDR

Aquell grup de terroristes era gent perillosa en extrem, no duien pistoles, però cridaven molt.

Utopia

Una vegada hi havia un home que intentava obrir la porta de sa casa amb la clau d'una altra. La clau ni tan sols cabia pel forat del pany, però ell hi insistia.

Li vaig preguntar per què s'obstinava en obrir aquella porta amb una clau equivocada si allò que pretenia, tothom sabia que era impossible. Saps?—em digué—, he d'entrar a casa siga com siga i no tinc un altra clau. En aquestes condicions puc fer dues coses, seure al terra i esperar a que la porta s'òbriga sola, i açò sí que em sembla impossible, o seguir intentant-ho amb aquesta clau falsa i ja veurem què passa. 

L'avaria

Malgrat la seua tossuderia per aconseguir reparar aquella avaria, al final es va rendir. Agafà la llibreta d'adreces que hi havia en el calaix de la tauleta del telèfon i buscà el número del llanterner del barri. L'aixeta de la banyera continuava degotant sang.

El Pla (II)

Com que cada vegada hi havia més cua per a ser atés, molt previsor, quan anava al banc a cobrar la pensió, duia dos entrepans per si es feia l'hora d'esmorzar. Un per a ell i un altre per a l'assessor, que sempre l'hi acompanyava per si volien enredar-lo amb algun producte financer.

Inspirat pels comentaris de El Pla (I).

El pla

Conscient l'atracador de que les coses no anirien com les havia planificades, el primer que va fer en entrar al banc fou demanar un negociador i també una pizza per si la cosa s'allargava.