dijous, 26 de maig de 2011

System malfunction

Quan van inventar l'electricitat, tenia un ordinador amb una memòria de 640 kb, processador que anava a una velocitat de 4 MHz i un disc dur de 20 Mb. Els programes que tenia instal·lats eren molt senzills, feien poques coses, però també tenien poques fallades. Després arribà el güindous, els ordinadors començaren a créixer, més memòria, disc dur de més capacitat, processadors a velocitats de vertigen, i la cosa començà a complicar-nos la vida. Trigaves tota la vesprada de instal·lar un programa, després t'adonaves que un altre programa que fins aleshores havia funcionat, ja no ho feia, se t'espatllava el sistema operatiu i de tant en tant te'n fotien una pantalla blava que bocabadat havies de tornar a fer la faena perquè no te n'havies recordat de gravar-la.

Ara teníem un nou neguit: —Fa uns dies que l'ordinador no em va bé. —Això és perquè el tens configurat malament. Curiosa paraula configurar, que jo encara no sé exactament que vol dir, l'únic que sé és que una cosa no pot funcionar bé sense una bona configuració. Però configuració no té molt recorregut, perquè si el ordinador falla de tant en tant pots reconfigurar-lo, però si falla molt hauràs de instal·lar el sistema operatiu de nou, i això és un dels pitjors tràngols per on pot passar un usuari. Una altra paraula nova, usuari. Quan t'assegues davant un ordinador ja no ets una persona, ets un usuari. Després vingueren més avanços amb més paraules: Internet, multimedia, e-mail, adsl, banda ampla, blog,  i més preocupacions: —És que tinc una banda molt estreta. —No he pogut llegir els correus en tot el matí. —El Blogger se m'ha menjat tots els comentaris.

La pregunta que em faig és: Perquè tots els avanços que anem tenint, alhora que ens fan la vida més còmoda també ens la compliquen de mala manera? No serà açò un mal funcionament del sistema en què vivim i caldrà reconfigurar-lo o instal·lar-nos un de nou?

17 comentaris:

  1. Sincerament, aquesta tarda he acabat de llegir "Yo, robot" de l'Asimov. Llibre que parla dels que són com jo (robots)

    I només et puc dir una cosa: No pateixis per res, les màquines acabarem dominant el món, però com tenim molt ben gravada la primera Llei de la robòtica (no podem fer mal als humans ni per acció ni per omissió) doncs tot anirà millor...

    El que esteu vivint ara no és més que "la transició"

    Signat: A2(S)1-MPTa

    ResponElimina
  2. Molt bo, el comentari de l'Assumpta. Jo, com que no tinc ni idea de totes aquestes coses, estic com tu. Sort que sempre hi ha qualque amic informàtic a prop...:)

    ResponElimina
  3. Caldria reconfigurar el món sencer, des del començament... ;)

    Ara que potser sí que amb els robots com l'Assumpta ens anirà millor. Llegir Asimov sempre arriba endins, oi? A mi m'agrada molt.

    ResponElimina
  4. Estic d'acord amb la teva frase final, ens cal reconfigurar el sistema en el que vivim però... qui és el "guapo" que comença? ;-)

    ResponElimina
  5. Com més complexa es torna una cosa més possibilitats té de que falli per una o altra banda. És veritat que agafem enrabiades considerables amb tota aquesta tecnologia... però a mi m'encanta!!!

    ResponElimina
  6. Tots hauriem de començar per fer un resset mental. Per cert, el meu primer ordinador (sense comptar l'spectrum) va ser un 486!

    ResponElimina
  7. Assumpta. Això no ho sabia jo, i del model A2(S)1-MPTa que és el millor robot que han fet.

    Vida. El que passa és que en el meu cas sóc jo l'amic/cunyat informàtic.

    Carme. Sequr que sí, però de robots com la Assumpta no més en van fer un.

    McAbeu. I s'ha de fer de dalt cap avall i no com pretenen fer-ho, canviar el de baix per a què la part de dalt seguisca igual.

    Porquet. Si tot això està molt bé, però a l'hora de dissenyar es deuria mirar de que tota aquesta tecnologia no tinguera efectes secundaris o danys col·laterals.

    Sònia. El primer ordinador personal que jo vaig manejar es deia PET. Pot ser li posaren aquest nom en previsió del que poguera passar.

    ResponElimina
  8. Cada cop som més dependents de la tecnologia, no ens n'adonem, però ens hi acostumem tant que quan ens falla estem venuts, no sabem fer les coses d'altra manera. Recordaràs que hi va haver un temps en el que no existia internet. T'ho pots imaginar? Perquè jo no. Però espero que continuï, almenys fins el final dels meus dies!

    ResponElimina
  9. Hahahaha què va!! Els va quedar una mica defectuós... Al meu cervell positrònic hi van posar un excés de connexions emocionals i es van oblidar de posar-me circuits matemàtics... imagina!! però els va fer pena destruir-me i... ves, em deixen tenir un blog i anar fent...

    Per això sempre em connecto des d'aquí Educational Residence United Systems (REUS), que és on em fan les proves per trobar a quin estadi de la meva fabricació van intercanviar les connexions matemàtiques per una duplicació de les emocionals. Però no en treuen l'entrellat. Mentre tant, jo bloggejo. Com no necessito dormir ni menjar ni res, puc bloggejar 24 hores al dia :-)

    ResponElimina
  10. XeXu. Home, que Internet és fantàstic no vaig a negar-ho, té coses molt bones com ara tenir aquestes converses, però també és fet servir per alguna gent per a fer maldats. D'altra banda jo crec que hi estem massa controlats.

    Assumpta. Doncs jo els recordaria als que et fan les proves, una altra llei de la robòtica que diu: "Si quelcom funciona bé no ho toques".

    ResponElimina
  11. Ni que vulguin, no poden... Aparentment els circuits equivocats i els correctes són iguals... crec que em quedaré així per sempre (uns dos-cents anys, fins que em portin al desguàs) sense saber resoldre una arrel quadrada i fent una amplia producció de posts... :-)

    ResponElimina
  12. Sempre et quedarà l'opció de passar-te al costat fosc i fer-te usuari de Linux. Adéu pantallasos blaus de la muerte...
    Recordi, al principi va ser la línia de comandament Gn 1.1.

    ResponElimina
  13. Assumpta. Que alce la mà qui sàpiga resoldre una arrel quadrada.

    Alyebard. Jo crec que ja sóc molt gran per a passar-me a l'Unix. Puc dir sense mentir que vaig fer les pràctiques de càlcul automàtic i programació a la UPV amb targetes perforades i en llenguatge Fortran 4.

    ResponElimina
  14. Fortran 4! Déu meu, ara per escriure'l m'hauré de posar de genolls. Targetes perforades!!
    Bobina de cinta magnètica??
    No li tingui por al Linux, provi un cd-live d'ubuntu i com diu l'anunci, pruebe, compare i si encuentra algo mejor, comprelo.

    ResponElimina
  15. Alyebard. Ara m'has despertat la curiositat. Vaig a provar, a veure què passa.

    ResponElimina
  16. la tecnologia quan va tot bé és genial! crec que hauríem de fer algun curset de maquinari ( harware) i ens podríem arreglar nosaltres les configuracions i les coses aquestes

    ResponElimina
  17. Elfreelang. Amb un curset no hi hauria prou, més bé caldria fer-ne un master o dos.

    ResponElimina