dilluns, 27 de juny del 2011

La tomografia. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua aportació per a Relats Conjunts.



—Passe i assega's, per favor. Li he fet venir perquè aquest matí hem rebut els resultats de la tomografia que li van fer la setmana passada a la Clínica Da Vinci, els quals confirmen les sospites que teníem. Vosté pateix la síndrome de la personalitat amagada.
—Com?... què? I açò és greu doctor.
—No. No s'amoïne que no és res. Fins i tot alguns col·legues meus no consideren aquesta síndrome com a malaltia.
—I aquestes proves són fiables. És que em sembla que fer una tomografia en un paper i amb una ploma antiga no serà molt de fiar.
—Al contrari, la Clínica Da Vinci és una de les més prestigioses en el diagnòstic per imatge, sàpiga que duen més de cinc-cents anys fent aquest tipus de proves. El fet de fer-les d'aquesta manera és per garantir que els pacients no en rebran cap tipus de radiació que els perjudique.
—Llavors, quin tractament hi ha per a açò que tinc. Pastilles...
—No, no n'hi ha res i a més no cal cap tractament. És una anomalia, per dir-ho d'alguna manera, molt freqüent entre la gent mediterrània. Consisteix bàsicament, en que qui la pateix, darrere d'un aspecte seriós i de caràcter quadriculat, hi ha una persona que fa broma de tot i fins i tot és capaç de riure de si mateixa, és a dir, d'un tarannà més bé arrodonit. L'única cosa que cal fer és no deixar que la personalitat seriosa i assenyada amague la destrellada.
—Llavors, de donar-me la baixa per una setmaneta, ni en parlem, no doctor?

16 comentaris:

  1. Genial! que no sàpiguen que tots la patim. Llàstima de baixa.

    ResponElimina
  2. Molt bó el relat i la conversa amb el dr.!!! jajaj síiiiiiiiiiii tots la patim.

    Salut

    Bona setmana

    ResponElimina
  3. jajajaja insuperable la conversa i el relat quina imaginació!

    ResponElimina
  4. I si li dic que últimament sóc de les que me’n enric de mi per no plorar? , i d’exigent no en sóc, amb tres dies de baixa ja em conformo. Divertit relat.

    ResponElimina
  5. El seny i la rauxa en versió Da Vinciana

    ResponElimina
  6. Molt bo, Jp, m'ha fet molta gràcia! El teu sentit de l'humor sempre em deixa bocabadada... és molt especial.

    Ni un parell de dies de baixa? llàstima!

    ResponElimina
  7. Molt original el relat, i ja és ben cert que és un caràcter ben mediterrani, això de demanar-se la baixa per un refredat només ho devem fer per aquí!

    ResponElimina
  8. Seny i rauxa, eh? Doncs sobre el paper, els catalans som els hereus naturals d'aquest home de Vitruvi.

    ResponElimina
  9. És molt bo!!! :-)) "la Clínica Da Vinci és una de les més prestigioses en el diagnòstic per imatge"

    Hahaha la personalitat quadriculada i l'arrodonida!!...

    Et felicito!! :-)

    ResponElimina
  10. El pacient tenia un problema "seriós" i ara sense la baixa en té dos.

    ResponElimina
  11. Molt interessant aquest diàleg entre metge i pacient, llàstima que estem en temps de crisi i les baixes són escasses.

    ResponElimina
  12. :-) De baixa res, jo no li donaria, però la malaltia és boníssima, jo mateixa em penso que n'estic una mica afectada. Miraré de practicar el remei!

    ResponElimina
  13. És un 10. Et felicito. I m'apunto a les tomografies amb tinta...

    ResponElimina
  14. Jo com la cantireta, també tiro pel 10!
    Genial proposta!

    ResponElimina