dijous, 22 de març del 2012

El primer cas

La habilitat del advocat defensor i la gran quantitat de proves documentals presentades van fer que el jutge es fera un embolic amb els papers del sumari, i sense saber com, acabara condemnant-se a si mateix. 

6 comentaris:

  1. Jo crec que s'ho devia merèixer...
    els jutges no em barrufen gaire a mi...

    ResponElimina
  2. Doncs no descarto que fos culpable com diu la Carme, però no necessàriament dels càrrecs que s'imputaven a l'acusat.

    ResponElimina
  3. L'advocat aquest deu estar en nòmina dels populars.

    ResponElimina
  4. A mi em fas pensar que la llei és molt subjectiva, tot depèn de com te la miris...

    ResponElimina
  5. I quina condemna es va atribuir?

    ResponElimina
  6. Alguna cosa devia haver fet... justícia divina?

    ResponElimina