Ara bé. En l'actual situació econòmica en la que els nostres benvolguts dirigents no fan més que retallar despeses per tot arreu, dient-nos que s'ha de reduir el dèficit com siga, no crec oportú afegir al ja gran cost d'una institució que encara no sé per a què serveix, una despesa de 12.000 euros per sessió per a interpretes i pinganillos. Que ja ho sé, que això és la xocolata del lloro. Val. Però em sembla un greuge per a totes aquelles persones que no poden, ja no acabar el mes, sinó ni tan sols començar-lo.
Per tal de predicar amb l'exemple, seria demanar molt de ses senyories que aprengueren aquestes llengües —tan sols en són tres— encara que siga només per entendre-les?
Crec que les dietes i altres frivolitats dels senyors senadors deuen ascendir més dels 12.000 € dels traductors... i això no surt enlloc ni s'estripen els vestits per les espanyes.
ResponEliminaPer tal de predicar amb l'exemple... eliminem el Senat?
ResponEliminaPorquet, no és tant la despesa que suposa com el posat davant la gent que ho està passant malament. Per això pense que seria un bon gest, per part dels senadors, aprendre aquestes llengües.
ResponEliminaTxisky, on s'ha de signar?
Em pregunte si també hi haurà traductor de valencià-català.