dimecres, 16 de gener del 2013

Autoajuda

Una característica comú de tots els llibres d'autoajuda és que no enganyen ningú, compleixen rigorosament l'objectiu pel estan fets i que els dona el nom, ajudar-ne l'autor.

10 comentaris:

  1. Com sempre molt bo! El que es fa autoajuda és l'autor, he, he, he...

    És que la gent ho interpreta tot al revés... sort de tu, Jp! que tornes les coses al seu lloc.

    ResponElimina
  2. Aquesta és boníssima i no se m'havia passat mai pel cap. Lingüísticament ho diu ben clar, hehe. I el millor de tot és que sembla broma però n'estic segura que la major part deuen néixer amb aquest objectiu.

    ResponElimina
  3. Si no s'haurien de dir 'llibres d'ajuda', oi? Ens enganyen fins i tot en això.

    ResponElimina
  4. I són tant dolents que a vegades han de fer una segona part......per acabar-se d'ajudar

    ResponElimina
  5. Mira que la paraula és ben clara, però quan un la llegeix (en veu alta o per a un mateix) és quan crea confusió.
    Molt bona aquesta!!

    Bessets.

    ResponElimina
  6. Totalment d'acord, JOTAPÉ!! Ja era hora que algú ho digués així de clar! :-))

    ResponElimina
  7. Ha,ha,ha! :D
    Ai, Jp, ets boníssim. I a demés tens tota la raó.

    ResponElimina
  8. Totalment d'acord. Vaig llegir L'autoajuda al descobert de Francesc Miralles i val la pena.
    Ací tens una breu ressenya i crítica del llibre:
    http://descans.blogspot.com/2010/11/lautoajuda-al-descobert.html.

    [i perdoneu-me l'autocita]

    ResponElimina
  9. Hahaha… de vegades les coses més obvies són les que se'ns passen per alt!
    Genial!

    ResponElimina
  10. A mi m'agraden aquests llibres, malgrat que no he llegit mai cap blocaire defensant-los. Tinc una amiga que ha obert un bloc per superar un dol, i trobo que està molt bé.

    ResponElimina