Tota precaució era poca, els seus incansables perseguidors no li donaven treva. No tenia domicili conegut i mai no passava dues nits en un mateix lloc. Però tot això no va servir de res, un dels "brossa", envejós el va denunciar i els agents econòmics el van enxampar. Era l'últim contracte indefinit que heroicament encara resistia al país. A l'endemà, per la ràdio, s'escoltava el part diari de crisi: "En el dia de hui, captiva i liquidada la contractació fixa, han abastat els mercats financers els seus últims objectius econòmics. La crisi ha acabat."
Aquest escrit em sembla una part de '1984', segur que no l'has tret d'allà?
ResponEliminaFred, fred... has de tirar més enrere... i no buscar en la ficció sinó en la realitat... brrrrrrr...
EliminaAi, ai. Un cop més, la realitat és massa propera.
ResponEliminaAquest era un supervivent... pobre, jo també trobo que la realitat és massa, massa propera...
ResponEliminaEn comptes de VICTOR, escriuran £€$¥
ResponEliminaDe vegades fas por...
ResponEliminaPassarà també un 1 d'abril?
ResponEliminaUff quin mal rotllo... si que fas por de vegades
ResponEliminaSí, sí, mal encaminat no vas... espero que no sigui premonitori
ResponEliminaben trobat ......no m'estranyaria gens....anem a mal borràs
ResponEliminaContractes indefinits, herois anònims...
ResponEliminaTampoc servien de res.......
ResponEliminaMagnífic! veritablement no tinc paraules, només dir-te que si la crisi és la victòria del deliri del discurs capitalista ficat a sistema estem aviats, senzillament no podrà ser.
ResponEliminaVicent
La fi de la crisi volia dir.
ResponEliminaEncara en quedava algun?
ResponEliminaPel que dius més aviat la crisi acabaria de començar.
ResponEliminaM'amagaré ben amagada per si un cas ... no m'heu vist :)
ResponEliminaAferradetes i bon dilluns!!
Fa por... igual que a la versió original, guanyen els dolents... Tardarem 40 anys a sortir-ne?
ResponElimina