dijous, 4 de setembre de 2014

Presumpta víctima

Al lloc del crim, només havien trobat un cap, però aquell detectiu, molt prudent no volia precipitar-se i encara no parlava d'homicidi. Havia comprovat en més d'una ocasió, que hi havia qui no necessitava el cervell per a fer vida normal.  
 

14 comentaris:

  1. Potser tens raó. Hi ha moltes cames (i algunes de ben boniques) que caminen sense necessitat de cervell.

    ResponElimina
  2. I tant!!! Quin detectiu més perspicaç... hi ha molts "descervellats" pel món!

    ResponElimina
  3. Però va comprovar si el cervell era encara dins del cap?

    ResponElimina
  4. Tota la raó, hi ha molta gent viva que perd el cap per qualsevol cosa...

    ResponElimina
  5. Espero que almenys el detectiu no perdes el cap trobant l assasí

    ResponElimina
  6. Ui, n'hi ha tants que perden el cap, de la manera més tonta...

    ResponElimina
  7. Crec que m'has descrit a mi, post mortem ;-DD

    Petonets, xato...

    ResponElimina
  8. No he vist a ningú caminar sense el cap posat, ara que dins hi duguin el cervell ja és més dubtós.

    ResponElimina
  9. El mateix podríem dir del cor i el fetge.

    ResponElimina
  10. Clar, i de no fer-lo servir l'ha acabat perdent, pobre.

    ResponElimina
  11. Potser era una cabeza hueca!

    Com diu el Josep, també passa amb el cor, el fetge... hi afegeixo les orelles... quans membres poden faltar per fer vida normal?

    ResponElimina
  12. hahaha! se'n coneixen molts, d'aquests! (sense-cervell, vull dir)

    ResponElimina
  13. ... on hi hagi una bona pantalla de plasma, qui necessita cap?

    ResponElimina