dimarts, 30 de setembre de 2014

Considerat

Quan anava al psicòleg, gairebé no hi parlava. Li sabia greu donar la llauna amb els seus problemes. I és que sempre fou molt mirat en tot.

13 comentaris:

  1. Un psicòleg sord triomfaria molt.

    ResponElimina
  2. El que hauria de mirar és la cartera a final de mes, ja veurà que el seu silenci li surt molt car.

    ResponElimina
  3. Potser li valdria més anar de públic a algun estadi, a desfogar-se.

    ResponElimina
  4. N'hi ha que es posen directament a plorar, i no són bromes.

    ResponElimina
  5. Jo es que sóc més de cocacòleg que de psicòleg…

    ResponElimina
  6. I és que tampoc no gosava entrar a la consulta per no molestar :)

    ResponElimina
  7. Al preu que va la sessió de psicòleg crec que et pots permetre ser una mica egoista...

    ResponElimina
  8. Li sortiria més econòmic treure's els neguits fent fúting a la carretera de les aigües...

    ResponElimina
  9. No sempre la solució és explicar, encara que avui estigui de moda. Potser la solució és callar i buscar nous alicients per la ment

    ResponElimina
  10. Anava a fer un comentari, però per no molestar, me'l callo. I si us molesta el meu silenci marxo, eh? no voldria ser una nosa.

    ResponElimina
  11. I amb lleixiu esborrava empremtes, per si de cas :-)

    ResponElimina