dilluns, 6 d’octubre de 2014

Les targetes de la poca vergonya

En l'assumpte de les targetes dels xoriços directius de les caixes, més conegudes com a les targetes de la vergonya, no seré jo qui llance la primera pedra. He de confessar que jo també en tinc una —una targeta, no una pedra—, una targeta de la vergonya. Sempre em trau els colors quan vaig a pagar la compra del supermercat i la caixera em diu, me n'ix denegada.

10 comentaris:

  1. I tu contestes que estrany.....si l'acabo de fer servir i saldo n'hi ha.
    Jo si que tiraria unes quantes pedres, a aquells desgraciats que arruinaven jubilats mentre vivien la gran vida.

    ResponElimina
  2. Alguns banquers sense escrúpols són els nous escanya-pobres.

    ResponElimina
  3. Jo també en tinc, una d'aquestes…

    ResponElimina
  4. Aquesta mena de vergonya haurien de passar aquests xoriços implicats en aquesta història. Llavors sí que riuríem una estona els que ens veiem amb dificultats.

    ResponElimina
  5. Quins pebrots. I no permeten pagar en espècies, que d'això sí que en tenim?

    :-(

    ResponElimina
  6. A mi això no m'ha passat mai perquè com sempre sé que hi ha molt poc, ho porto controlat al cèntim hahaha... Moltes vegades tinc un saldo d'uns 10 Eur. i vaig al Mercadona sumant mentalment,,,

    El que passa és que les mates no són el meu fort i deu fer cosa d'un mes em vaig equivocar i, quan vaig veure el total de la compra, ja vaig saber que no duia prou, així que li vaig dir directament a la caixera i vaig deixar un suc i uns cereals... :-P

    ResponElimina
  7. No ser culpable d'un fet i avergonyir-se'n igualment. Això és propi de la condició humana.

    ResponElimina
  8. A mi també m'ha passat alguna vegada que no m'admetessin la targeta...Però vergonya cap, només cal esperar a cobrar la nòmina...

    ResponElimina
  9. En lloc de una targeta sense saldo millor ens aniria amb uns quants rocs i una fona. Amb una mica de punteria...

    ResponElimina