Quedem al Zurich? La Cita

El sopar que li va preparar era realment dels que es qualifiquen d'alta cuina, demostrava un nivell de coneixements culinari i tècnic que ell no tenia ni de lluny. Pensà que havia tingut sort i que trauria molt de profit d'aquesta nova amistat. En acabar li va oferir un gintònic que no desentonava gens amb el menjar. Inexplicablement en ell, que era au nocturna, va començar a sentir eixa sensació tan agradable de sopor prèvia a la son. Digué alguna cosa sobre que havia arribat l'hora d'anar-se'n, però es va desmaiar abans que pogués alçar-se de la cadira. Quan es va despertar, estava estirat damunt del que li semblava una taula d'operacions. Estava immobilitzat i es va adonar de que estava nu en sentir el refredament que produeix el marbre o l'acer en contacte amb la pell. Ara que havia despertat era precisament quan començaria el seu malson.

Des del principi van connectar perfectament tots dos, no només en allò que els havia dut fins ací, l'interés per la cuina, sinó d'altres gustos i aficions culturals, esportives... Fins i tot, van demanar el mateix alhora, quan el cambrer els preguntà què volien prendre. Totes les reserves que havia posat sobre la conveniència de citar-se amb una persona coneguda a través d'internet, s'anaren dissipant poc a poc. La trobada va estar més agradable i animada del que mai no s'haguera imaginat. Tan és així que quan li va proposar continuar la vetllada sopant a casa, sense pensar-s'ho va acceptar la invitació. 

Des que van començar a llegir-se mútuament les entrades als seus respectius blocs, s'havien intercanviat algun que altre correu on deixaven caure la possibilitat del conéixer-se personalment, sense que cap dels dos mai no haguera donat el pas definitiu; fins que aquell dia, en obrir l'outlook, va llegir un missatge amb una pregunta clara i directa, quedem al Zurich?

Després d'una estona d'aquell martiri, ja no es queixava, no sentia res, era com si el seu cos s'haguera fet insensible. La respiració era quasi imperceptible i les pulsacions cada vegada més febles. Sense dolor, ja no tenia cap interés per a l'amfitrió continuar i va prendre's un temps per tal d'esperar una recuperació. Recuperació que per sort mai no arribà. Mentrestant va pujar al pis de dalt, s'assegué en una butaca de la sala d'estar i engegà la seua tauleta. Dues ratlles de sang va deixar a la pantalla en passar-hi els dits per ampliar la foto d'un instrument quirúrgic antic que venien a l'ebay.