dimarts, 2 de juny de 2015

Amics (II)

Era un home afortunat, conservà els amics tota la vida. Mai no va haver de demanar ajuda a ningú.

10 comentaris:

  1. Normalment els amics, si no són bons, no et donen ni consells, ni l'hora.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Uns "amics" una miqueta interessats ... o desinteressats, qui sap!
    I dius que eren amics, oi? ;)

    Aferradetes, poeta! ;)

    ResponElimina
  3. Per això creia tenir amics... perquè mai va demanar res i res van tenir de demostrar aquests amics ;)

    ResponElimina
  4. així no va saber mai si realment ho eren.....de vegades millor no fer comprovacions

    ResponElimina
  5. Homeeee. De tant en tant algun amic ajuda i després el conserves!

    ResponElimina
  6. Si són amics, donen l'ajuda sense haver de demanar-la.
    Com deien els Beatles:
    "With a little help from my friends"

    ResponElimina
    Respostes
    1. "La resposta a les necessitats inexpressades" que em sembla que deia Fromm, és un senyal d'amor o d'amistat. Estic d'acord amb el Xavier.

      Elimina
  7. És la millor manera de no perdre'ls, perquè si els necessites potser tindria molts desenganys.

    ResponElimina