dissabte, 13 de juny de 2015

El compliment

L'havien condemnat a mort per assassinat. Al cadafal, el botxí, mentre li ajustava la soga al coll li va dedicar unes paraules d'abominació. Ell, modest com era i més venint d'un professional, se les prengué com a un compliment.

13 comentaris:

  1. L'abominació o el compliment sempre ha estat molt relatiu... sempre, ara també. O potser ara més que mai.

    ResponElimina
  2. Caram, pocapena fins l'últim momemt...Ja ho diuen els nostres veïns... " sangre y figura..."

    ResponElimina
  3. Si fins i tot el botxí va prendre partit, devia ser una molt mala peça...

    ResponElimina
  4. Per a qui no és d'acord amb la pena de mort, un botxí és un assassí.

    ResponElimina
  5. Caram, si que era execrable aquest reu, perquè mira que el botxí ja deu d'estar curat d'espants!

    ResponElimina
  6. sort de la professionalitat del botxí que no va fallar en a seva feina

    ResponElimina
  7. Fos com fos, més valen unes paraules que res...

    ResponElimina
  8. Doncs el botxí no era tan professional, al capdavall.

    ResponElimina
  9. Amb la samuga al coll va saber que parlava amb un com ell, un altre professional del crim, en aquest cas, d'estat.

    Vicent

    ResponElimina
  10. No devien ser gaire diferents el botxí i el condemnat

    ResponElimina
  11. quina parella més poc atractiva....

    ResponElimina