dilluns, 8 de febrer de 2016

En terra hostil

Començàrem a sospitar de l'hostilitat d'aquelles terres, quan cridàrem a la muntanya i l'eco ni tan sols ens respongué.

11 comentaris:

  1. o potser no varen cridar el que les muntanyes volien escoltar

    ResponElimina
  2. El pitjor de tot és no tenir l'eco de la gent que et llegeix!

    ResponElimina
  3. Comences a veure com funcionen les coses allà on vius? Em sembla que ja ho sabies de sobres.

    ResponElimina
  4. Que no són tan hostils, jo parle sempre en l'eco històric del lloc i no passa res, cal posar-li ous, home.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ous o estar disposat a donar simbòlicament, que és com si fora real, quelcom més que els ous, creu-me, és possible, només cal desitjar-ho.

      Vicent

      Elimina
    2. Potser aquell dia l'eco estava afònic.

      Elimina
  5. Quin eco més desagraït... un altre cop que el saludi sa tia!

    ResponElimina
  6. Malament, si l'eco es fa l'orni, no te'n pots fiar massa d'aquelles terres...

    ResponElimina
  7. Pitjor seria si l'eco t'insultés.

    ResponElimina
  8. Són quatre, ara per ara, si els donem importància en seran quaranta i dins de poc quatre milions.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja va passar a la primera transició i per això els qui l'hem passada sabem com tractar-los.

      Vicent

      Elimina