La representació d'aquella obra de teatre no havia arribat al segon acte, quan la policia va suspendre-la i es va emportar detingut a l'actor que hi encarnava el paper d'un paorós bandoler. El jutge després d'estudiar les proves presentades, va dictar presó preventiva per a ell. Decisió judicial encertada a la vista del cartell que anunciava una segona funció per a aquella mateixa nit, estava molt clar que aquell facinerós assaltacamins, seguint fidelment el text de l'obra, tornaria a delinquir.
Hi ha jutges que sobre-actuen massa. Dins i fora de la ficció.
ResponEliminaEn “una terapia peligrosa 2” els mafiosos fan un atracament de veritat fent veure que estan rodant una pel•lícula, no us explicaré si al final els hi surt bé.
ResponEliminaEra de titelles?
ResponEliminaSí, tens raó, i és que passa una cosa, quan hem arribat a tanta sofisticació en tots els sentits ja no es pot saber on comança la llibertat i com evitar que te la poden.
ResponEliminaÉs el que té la xarxa i la nefasta globalització, ja fins un llanterner por fer una bomba atòmica, però en termes generals ha estat delirant.
Vicent
Tot arribarà, al final acabaran engarjolant els artistes que es facin passar per lladres o assassins, o els autors que escriguin sobre això. Ara, als lladres de veritat, als que deixen a tothom amb el cul a l'aire, aquests ni tocar-los.
ResponEliminaSegurament era reincident...Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència???
ResponEliminaEstem en una terra on es pot robar als pobres....però aquests no poden riure's dels rics.
ResponEliminaEs pot dir mentides sabent que es diuen mentides, però no es pot dir la veritat en l'art.
ResponEliminaMolt bo, tal qual la (sur)realista realitat!
ResponEliminaI si proven a suspendre la funció del vespre? Potser el deixin anar... :-))
ResponElimina