Aquell home sempre tornava tard. Per tal de passar desapercebut, entrava a casa sigilosament. Però la seua dona sempre se n'assabentava, debia tenir les sabates a mig pagar, perquè una d'elles, delatora, li feia soroll quan caminava.
Una de les sabates tenia mala consciència i no ho podia amagar; a l'altra, tant li feia... Com les persones, si fa no fa. Salut i content de veure't, Jp!
Allò que vols amagar sol ser el primer que et veuen!
ResponEliminaEncara que entri descalç, segur que serà descobert.
ResponEliminaPotser que es rasqui la butxaca i se'n compri unes de noves... o potser que no sigui tan tarambana i torni a l'hora.
ResponEliminaTé mala peça al teler.
ResponEliminaAllò que és més dificil d'amagar és la seva absència. Difícil, no: impossible!
Ara, bé, qui no té una sabata o altra a qui donar la culpa?
A partir d'ara escoltaré les sabates de la gent, per saber qui té deutes...
ResponEliminaEra un encàrrec encobert d'ella, al sabater.
ResponEliminaMuacs!!
Jo sóc com aquest senyor. Gràcies Decathlon.
ResponEliminaEl dia que entri descalç, l'endemà trobarà xinxetes al terra.
ResponEliminaUna de les sabates tenia mala consciència i no ho podia amagar; a l'altra, tant li feia... Com les persones, si fa no fa. Salut i content de veure't, Jp!
ResponElimina