Si sempre estava seriós i ara amb la mascareta, no se pas de què li servien les ortodòncies... Avui he vist dues noies que es feien una foto amb mascareta i jo els hi he dit que no es diguessin una a l'altre :un somriure si us plau, que tampoc li serviria de res... Bona setmana.
Poc li servirien les ortodòncies!. Millor que es gasti els diners en psicòlegs. 😉
ResponEliminaQuina alegria veure't per aquí, ben tornat!.
Aferradetes, Jp.
Malaguanyada despesa, doncs. ;-)
ResponEliminaMillor que no es llevi la mascareta.
ResponEliminaSi sempre estava seriós i ara amb la mascareta, no se pas de què li servien les ortodòncies...
ResponEliminaAvui he vist dues noies que es feien una foto amb mascareta i jo els hi he dit que no es diguessin una a l'altre :un somriure si us plau, que tampoc li serviria de res...
Bona setmana.
I si quan es veu el somriure tan bonic, li fan venir ganes de somriure més?
ResponEliminaNo perdem l'esperança...
Són un poc més cars, però els implants de somriure han avançat molt i semblen quasi naturals...
ResponEliminaContent de veure't, Jp! :)
Dents d'or, i no és només pel metall.
ResponEliminaLes paradoxes existeixen.
ResponEliminaL'emprenyada la porava igual, però això sí, somriure Profident!
ResponElimina