Ens van convidar a dinar i acceptàrem. El dinar no va estar malament, tot i que no poguérem demanar el que volíem, però com que estàvem convidats, ens va semblar bé que fos així.
Ens adonàrem que alguna cosa no havíem entés en acceptar el convit, quan escoltàrem el cap del grup, que duia el paper del compte en la mà. Escolteu-me un moment! Com ho fem?
