diumenge, 26 de juny de 2016

La lletra petita de la UE

Ens van convidar a dinar i acceptàrem. El dinar no va estar malament, tot i que no poguérem demanar el que volíem, però com que estàvem convidats, ens va semblar bé que fos així.
Ens adonàrem que alguna cosa no havíem entés en acceptar el convit, quan escoltàrem el cap del grup, que duia el paper del compte en la mà. Escolteu-me un moment! Com ho fem?

6 comentaris:

  1. Sí, un home com jo, que parla una llengua no acceptada a la UE està en el convit de plat, però hi ha caragols que ens escapem de la taula.

    Vicent

    ResponElimina
  2. És com un regal enverinat , aquest convit...

    ResponElimina
  3. Això està a la lletra petita? Jo pensava que estava molt clar...

    ResponElimina
  4. Hi ha invitacions que no s’han d’acceptar

    ResponElimina
  5. Un dinar que ens costarà de pair.

    ResponElimina
  6. Pitjor és creure que et fan un gran favor convidant-te.

    ResponElimina