Psicologia per a cambrers

Dinar de picoteig: peixets fregits 9 euros, tellines 9 euros, safata de verdures a la graella 6 euros, cerveses i cafè 5 euros, xupito d'orujo d'herbes convida la casa, que un cambrer t'anomene cavaller quan tot just has complert els cinquanta i comencen a fer-te mal les cames, això no té preu. Psicologia aplicada a les escoles d'hostaleria ja!

Un producte diferent. 4t aniversari d'Antaviana.

Aquesta és la meua aportació al 4t aniversari d'Antaviana.

La competència era ferotge entre les aèries que feien la zona del Carib. Tanmateix, a aquella petita empresa no li anaven malament les coses gràcies a que sempre s'havia diferenciat de la resta. Era l'única companyia aèria que en comptes de perdre les maletes, perdia els passatgers.

He trobat una ganga

Com que ja s'apropen les vacances he anat a una agència per tal de encarregar un viatge. M'hi han atés molt bé i he trobat una molt bona oferta. Per molts pocs diners una estada d'una setmaneta en una illa del Carib.

M'han dit que el dia d'abans d'eixir, he de tornar-hi a arreplegar el kit de vol amb les instruccions de muntatge. Com que tenia una mica de pressa, he oblidat preguntar de quin aeroport s'eixia. Què serà això del kit de vol?

El que no mata engreixa

El jutge del Tribunal Superior de Justícia José Flors ha decidit que el president Camps serà jutjat per suborn impropi en trobar indicis de delicte en el anomenat cas del vestits de la trama Gürtel.

Això que sembla perjudicar Camps, potser siga el millor que podia passar-li. S'ha de tindre en compte que aquest tipus de delicte —i aquest és el motiu del post— és jutjat per un tribunal popular. És molt fàcil pensar que el veredicte ja està decidit i que es decidira ja el passat 22 de maig, quan el PP va rebre el 49% dels vots. No només se'n sortirà sinó que, com que el que no mata engreixa, ho farà reforçat. Tenim Camps per a una bona estona. 

Realitat tossuda (II)

Comprenc perfectament que vegeu l'augment del percentatge, segons l'enquesta, de gent que estaria a favor de l'independència com a un augment del independentisme. Jo però, no ho veig així. Les raons principals de que els enquestats pensen que seria millor independitzar-se, són econòmiques, sempre segons l'enquesta. Segons la meua opinió no s'ha fet res per informar a la gent sobre les avantatges que suposaria tenir un estat independent. L'únic que s'ha fet és dir que Catalunya necessita un altre model de finançament, un que siga més just, la qual cosa en mig d'una crisi com la que estem patint condueix a pensar que sent independents se solucionaria la crisi o, si més no, no seria tan greu. Què passarà quan la situació econòmica millore?

Jo crec que si la sembra de la llavor de què parleu haguera sigut efectiva, a la manifestació d'enguany hauria d'haver anat molta més gent, perquè del que es demanava fa un any no s'ha aconseguit res. Pense que si una cosa es demana i no se aconsegueix, el que no s'ha de fer és deixar de demanar-la. Què passarà l'any que ve?

D'altra banda no sé exactament quines foren les preguntes de l'enquesta, però veig una incongruència en que el 43% dels enquestats estiga a favor de l'independència i només el 25% d'un estat independent. Jo això, no ho comprenc. Es pot pensar que hi ha gent que no sap què suposa l'independència?

Tant de bo, jo estiga equivocat però com ha dit un de vosaltres, temps al temps.

Realitat tossuda

Hui fa un any que a Catalunya va tenir lloc una gran manifestació arran de les retallades que el Tribunal Constitucional va fer d'un Estatut Català ja retallat. Aquella fou una manifestació tan multitudinària que hui alguns dels blogs que visite l'han recordat amb emoció. No he volgut fer-hi cap comentari, perquè l'única idea que ara tinc és desil·lusió. I com dir el que sent davant d'aquests companys tan emocionats?  És com quan visitem un malalt que sabem que no es curarà, perquè tot i volent veure algun tret positiu que ens faça somiar en una recuperació, les analítiques s'entossudeixen en demostrar-nos el seu empitjorament i no som capaços ni que siga d'esbossar un somriure davant ell.

No només no s'ha avançat res en un any, sinó que a la vista de la participació en la manifestació que va haver-hi ahir —molt  més baixa que la de fa un any—, o hi ha hagut clarament un retrocés en l'independentisme o allò de l'any passat va ser un miratge provocat pel revulsiu que suposava que el T.C. retallara un estatut que havia estat aprovat pels catalans.

Des del País Valencià, on aquestes coses. encara les tenim molt més llunyanes —els quatre gats que les tenim— no podem evitar desil·lusionar-nos davant d'aquests retrocessos.

Dit això, ànims!, somiar també és bonic.