Tothom satisfet

Havia arribat el gran dia. Havia passat molt de temps des que van començar les provocacions per part d'un dels equips, sense que l'altre gosara reptar-lo a mesurar les seues forces. Però per fi, ho va fer, va fixar una data que li anava bé i va reptar a l'equip provocador a jugar un torneig a partit únic, i tot va quedar enllestit.

Com que s'havia despertat molt d'interés entre la gent, van pensar que seria una bona idea construir un estadi per tal de que pogués anar-hi quanta més gent millor, a veure el partit. El van construir, però el van fer tan ample que cap espectador podia veure'l sencer, això significava que ningú sabia com s'estava desenvolupant l'enfrontament, ni tan sols la puntuació, perquè amb les presses s'havien oblidat d'encarregar un marcador.

Total que, va acabar el partit i la gent eixia de l'estadi sense saber quin havia estat el resultat. Però l'afició de tots dos equips anava contenta perquè la mateixa passió pel seu, feia impensable la derrota pròpia.

A l'endemà, la premsa esportiva deia que el resultat havia quedat indeterminat, perquè segons l'equip blau, ells eren els guanyadors per 8 a 2, i per contra, 2 a 8 era el resultat segons els sindicats —ai!, he dit sindicats?, en què estaria jo pensant.

No ho faces, ella mai no ho faria

A l'abandó de cavalls, embarcacions i avions privats per no poder mantenir-los a causa de la reducció de direccions generals, se suma ara, l'abandó de Blacksberrys, a les taules dels Starbucks, per part dels fills adolescents dels afectats.

L'evidència

Com que duia uns dies neguitós, va anar al jutjat per demanar un certificat de defunció de si mateix per tal de poder iniciar els tràmits pertinents.

El funcionari que el va atendre, es va mostrar molt estranyat. Li va dir que al seu lloc de treball les havia vist de tots els colors, però que amb disbarats com aquell no s'havia trobat mai, —No es pot certificar la mort d'una persona viva — li digué.

Ell va insistir en la seua demanda, dient-li que no es deixara dur per les aparences. Que si no era molta molèstia, mirara al registre i de segur que el trobaria, ja que no tenia cap dubte, pels indicis que hi havia, de que feia uns dies que havia passat a millor vida, i en aquelles circumstàncies no volia de cap manera, quedar-se sense soterrar.

El funcionari, convençut de que es trobava davant d'un de tants grillats que es mouen entre nosaltres, va decidir seguir-li el corrent preguntant-li què li feia pensar que era mort. Ell li digué que era evident, ja que en aquell últim mes li havien fet tres crítiques molt bones, li havien organitzat un homenatge i els seus quadres estaven començant a vendre's. 

Transparència

Hui el consell de ministres aprovarà l'avantprojecte de la que anomenaran llei de transparència, que regularà el dret dels ciutadans d'accedir a la informació de les administracions públiques, que ens permetrà —diuen— saber en què es gasten els diners i com ho fan. És a dir, faran un llei que jo creia que ja teníem, perquè amb tanta llei que hi ha per regular la vida dels ciutadans, pensava —ingènuament, és clar— que també n'hi havia una que controlava la vida dels governants, però no, no n'hi ha, encara que sempre és millor tard que mai.

Ara bé, crec que quan s'adonen de que els pot passar com al de la foto, faran la llei, de manera que vegem certa transparència, però, la regata que en molts casos és la part lletja, quede perfectament opaca. Una vegada més serem davant d'un exercici de canvi per a que tot quede igual. N'estarem pendents.

El primer cas

La habilitat del advocat defensor i la gran quantitat de proves documentals presentades van fer que el jutge es fera un embolic amb els papers del sumari, i sense saber com, acabara condemnant-se a si mateix. 

Un jutge molt exigent

Imatge treta de la xarxa

Finalment, el jutge els va aplicar l'atenuant de alienació mental transitòria, després de escoltar la prova sonora presentada per la defensa. No obstant això, els va recriminar que no feren res per que semblara un accident. Recriminació amb què no puc menys que estar en desacord, si se'm permet dir-ho, és molt difícil que algú s'empasse un acordió accidentalment.