Havia arribat el gran dia. Havia passat molt de temps des que van començar les provocacions per part d'un dels equips, sense que l'altre gosara reptar-lo a mesurar les seues forces. Però per fi, ho va fer, va fixar una data que li anava bé i va reptar a l'equip provocador a jugar un torneig a partit únic, i tot va quedar enllestit.
Com que s'havia despertat molt d'interés entre la gent, van pensar que seria una bona idea construir un estadi per tal de que pogués anar-hi quanta més gent millor, a veure el partit. El van construir, però el van fer tan ample que cap espectador podia veure'l sencer, això significava que ningú sabia com s'estava desenvolupant l'enfrontament, ni tan sols la puntuació, perquè amb les presses s'havien oblidat d'encarregar un marcador.
Total que, va acabar el partit i la gent eixia de l'estadi sense saber quin havia estat el resultat. Però l'afició de tots dos equips anava contenta perquè la mateixa passió pel seu, feia impensable la derrota pròpia.
A l'endemà, la premsa esportiva deia que el resultat havia quedat indeterminat, perquè segons l'equip blau, ells eren els guanyadors per 8 a 2, i per contra, 2 a 8 era el resultat segons els sindicats —ai!, he dit sindicats?, en què estaria jo pensant.
No vas tan desencaminat, a mi també em sembla el joc d'uns pocs que acabem patint molts. Estem en mans d'aquests equips, ens faran anar sempre als estadis que els doni la gana, si els seguim deixant fer.
ResponEliminaAltre cop, la realitat és massa àcida. Munten un show i, apa, tots contents i aquí no ha passat res.
ResponEliminaL'important no fou la vaga, sinó les conseqüències que comportarà. Bó, això si és que en comporta perquè ací cadascú diu una cosa.
ResponEliminaCaldria mirar-ho, però és molt probable que entre unes coses i altres, qui guanyara realment --i per golejada-- fóra el constructor que va fer l'estadi (bé, i potser també algun regidor d'urbanisme si va caldre requalificat algun trocet...)
ResponElimina