Al contrari que els seus cosins, de xiquet no va destacar en res. Potser per això, de gran va posar tot el seu afany a adquirir notorietat, i bé que ho va aconseguir. Eixir a la guia Guiness dels rècords per fer esclatar, valent-se d'un cigarret, el petard més gros del món i de retruc, guanyar un premi Darwin, només és a l'abast d'un geni com aquest.
I és que una bona cremà esborra qualsevol negativisme anterior!
ResponEliminaPerò el cigarret el duia posat o què?
ResponEliminaEra valencià? I com és que no va triar el camí tradicional per als que de xiquets no destaquen i de majors no valen per a res (ja saps, afiliar-se a segons quin partit i fer-se alcalde o conseller)? Ara, que, ben mirat, quasi millor així...
ResponEliminaPassar a la història d'aquesta manera no sé si és el millor que es pot aconseguir...
ResponEliminaRenoi quin petard devia ser! de gran vull dir...el petard és clar no ell
ResponEliminaVolia destacar... i prou que ho va aconseguir, l'exxiquet. Bravo per ell, què caram!
ResponEliminaÉs el que té això de l'autoestima baixa...
ResponEliminaRequiescat in pace
On portava el cigarret?
ResponEliminaVisquen les mascletàs a l'engròs!!
ResponEliminaÉs el que tenen les mascletàs. Si t'acostes massa t'espurnen.
ResponEliminaApa, el minut de glòria. I a una altra cosa.
ResponElimina