Respirà tranquil, aquell director general, quan en llegir la matisació de la Generalitat de que el pla d'ocupació de la funció pública només afectaria els treballadors, li preguntà a la seua dona: —El que faig jo, és treballar? —i aquesta li contestà: —No patisques, amor meu. El que fas tu és anar-hi... quan hi vas, clar.
Manant les dretes, els empresaris no han de patir per res! Els que hem de tremolar som els treballadors.
ResponEliminaExacte només implica als treballadors, per això n'hi ha tants que continuen ben tranquils cobrant dietes i sous d'escàndol. Com sempre, boníssim JPMERCH.
ResponEliminaJa el veig inspiracions a l'estil Eva Nasarre... vergonya, cavallers, vergonya...
ResponEliminaContinuo... plorant... Jp! :(
EliminaÉs així de clar i fastigi fastigós.
ResponEliminaVal més riure que plorar
ResponEliminaI ells, fotent-se'n :(
ResponEliminaAixò, com diu l'ELFRI... més val riure...
ResponEliminaNo...si de vegades s'hi passen moltes hores (passadís amunt i avall, fent sobretaules, "reunits"...)...però només per embolicar la troca i prendre decisions quan no en tenen ni punyetera idea ni estan capacitats per fer-ho...Això si, les hores, les cobren a preu d'or i les retallades a ells no els afecten...
ResponEliminaEn que mundito vivimos...!!! :)
I paro que m'enfilaria per les parets i encara és molt aviat...
Bon dia, Jp!
Per a tu, un somriure!
Jo hi vai sempre, i ells no hi van i cobren el doble. Co***ns de dreta!!
ResponEliminaDe vegades l'humor és l'única alternativa. La resta fa encara més mal.
ResponEliminaUn cop més, dempeus i aplaudiments.
ResponElimina