dilluns, 30 d’abril del 2012

Jo no he fet res

—Els ho torne a dir, senyors agents. No he tingut res a veure amb la mort del director de la sucursal, ni tan sols l'he tocat. Quan ha escoltat el que havia anat a demanar-li, ha començat a riure, s'ha empassat la cigarreta electrònica que duia a la boca i s'ha ofegat.

8 comentaris:

  1. A vegades la providència pot arribar a ser divina.

    ResponElimina
  2. Mare meva... si a sobre et carreguen el mort ja és massa! :) Ets boníssim, Jp!

    ResponElimina
  3. Almenys s'ha mor de riure....molt bo!

    ResponElimina
  4. Però a qui se li acudeix demanar un crèdit a dia d'avui?? És clar que es mor de riure, i encara et faran pagar a tu!

    ResponElimina
  5. Vols dir que no podriem organitzar un escamot? Tampoc és que vulga matar directors de sucursal, pobres, però només que aconseguirem que uns quants s'agafaren alhora la baixa ("baixa per diversió", crec que en diuen) potser podriem fer trontollar el sistema...

    ResponElimina
  6. ...traigo
    ecos
    de
    la
    tarde
    callada
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    COMPARTIENDO ILUSION
    JPMERCH

    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...




    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE THE ARTIST, TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA ENEMIGOS PUBLICOS HÁLITO DESAYUNO CON DIAMANTES TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA,JEAN EYRE , TOQUE DE CANELA, STAR WARS,

    José
    Ramón...

    ResponElimina
  7. Molt bo i molt bona idea, m'apunto a l'escamot!

    ResponElimina