dijous, 2 d’agost de 2012

El desig

No era un home que es passava el dia llegint telenovel·les i plorant, el que volia la fadrina del sisè quan li va demanar un company sentimental al geni de la llàntia, un geni que se les donava de molt graciós, però que era un autèntic malparit.

13 comentaris:

  1. Ara que no culpin el geni, que el llenguatge el van inventar per alguna cosa, i si es vol demanar una cosa, s'ha d'especificar bé!

    ResponElimina
  2. i ja han passat els quinze dies de prova? que el torni.....

    ResponElimina
  3. Hahahaha si algun dia em trobo amb un geni i li he de demanar alguna cosa, miraré d'utilitzar un vocabulari clar i precís... A veure "un milió d'Euros en bitllets de curs legal", s'entén? :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Has dit billets, això et salva que no siguin monedes de céntim, jajja

      Elimina
    3. De fet, si m'ho vol donar en monedes de cèntim també ho accepto!! :-))

      Elimina
  4. O sigui: "Vull ser la legal i legítima propietària d'un milió d'Eurus, tenir-los a la meva disposició i poder-ne fer us, en tot o en part, quan em doni la gana i en el que em vingui de gust; o sigui a la meva lliure voluntat"

    Així, millor? :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. En eurus?
      uffffffffffffffff!

      Elimina
    2. Ah, sí, jo ho escric amb "u" normalment... perquè no entenc que la gent ho pronunciï amb "o"... si abans dèiem "cinc DURUS" i no dèiem pas "cinc DUROS" no entenc perquè hi ha gent que diu "EUROS" en castellà... però, clar, això era un missatge escrit, més val que ho posi bé o el geni encara hi buscarà els cinc peus al gat!! :-DD

      ""Vull ser la legal i legítima propietària i posseïdora d'un milió d'Euros, tenir-los a la meva disposició i poder-ne fer us, en tot o en part, quan em doni la gana i en el que em vingui de gust; o sigui a la meva lliure voluntat"

      :-)))

      Elimina
  5. he, he, he... quin geni més literal!!!!

    Tampoc cal prendre's les coses tant al peu de la lletra.

    Ja fa bé l'Assumpta d'entrenar-se!

    ResponElimina
  6. Uf, espero no trobar cap llàntia! Amb lo matussera que soc encara em passaria com la del sisè, que no sabria explicar-me prou be i em donarien gat per llebre.

    Per si de cas crec que demanar un temps de prova estaria prou encertat, la qüestió es si amb l'emoció m'en recordaria :DDD

    ResponElimina
  7. Tinc un amic que és molt hàbil amb els desitjos, sempre que parlo del que m´agradaria que em passés o fer, sempre troba el punt on donar la volta a la truita i em quedo bocabada mentres acaba dient...
    "Hay que saber pedir bien los deseos, amiga mia, los Dioses son muy juguetones y si no lo pides midiendo bien las palabras, pueden salirte por peteneras"
    Vaja, quan he de demanar alguna cosa, repàs mil cops el desig!!

    Aferradeta de bona nit, Jp!

    ResponElimina
  8. Clar que sí, aquest geni és un lingüista dels bons ;)

    ResponElimina