dimecres, 8 d’agost de 2012

La final

La mare mirava el fill que ja estava en posició, esperant el senyal d'eixida junt a la resta de nadadors. Hi havia moltes possibilitats de que guanyés una medalla, però se li encollia el cor pel patiment en no veure cap socorrista a la piscina.

11 comentaris:

  1. I és que les mares patim molt, però molt ehhh!

    Aferradeta amb ressaca...de son. ;)

    ResponElimina
  2. Com són les mares... aix!

    Hauria de dir com som... :)

    ResponElimina
  3. Ah, doncs escolta, i amb raó... si no hi ha socorrista no es compleix la llei! Denúncia!

    ResponElimina
  4. Un excés de confiança en son fill no el tenia, no...

    ResponElimina
  5. Home, per força hi ha d'haver assistències sanitàries, no fotem! Però que no pateixi més que el petit Phelps ja s'espavila.

    ResponElimina
  6. ja veig que la mama preveu un desvaneixament amb l'or del fill i no veu a ningu que la pugui socòrrer

    ResponElimina
  7. les mares son les que més pateixen, i les més celebren els èxits. Com la del Phelps

    ResponElimina
  8. Jo també sóc de les patidores, de les que ploro veient "Polseres vermelles" i la meva filla em mira de reüll tot fotent-se'n. Un petó!

    ResponElimina