diumenge, 13 de març de 2011

197è joc literari. Li ho perdone tot.

Aquesta és la meua participació en el 197è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.


Li ho perdone tot. M'estimava tant la seua presència que li ho perdone tot. Recorde el dia que em va trobar en aquell jardí i vaig sentir la calentor de les seues mans eixugant les gotes de pluja que havien mullat la meua coberta. Com m'agradaven les seues carícies al passar els meus fulls, la llum dels seus ulls il·luminat-me cada línia, aquella olor delicada quan em cenyia contra el seu pit al temps que somiava amb alguna de les meues històries d'enamorats. Li perdone totes les vegades que em va abandonar damunt de la tauleta de nit, per a anar-se'n amb les amigues, doblegant-me un full per un cantó. Li perdone que un dia m'escriguera en una guarda, el número de telèfon d'un xicot que acabava de conèixer. Fins i tot li perdone, ara que no sóc més que un grapat de cendra, que no em retornara la llibertat i que em venguera a aquell llibreter de vell que angoixat pels deutes va calar foc la seua llibreria per tal de cobrar l'assegurança.

8 comentaris:

  1. Un llibre gelós de la seva condició de llibre, però que, en les mans de la seva darrera propietària semblava haver tocat el cel amb les mans... ai perdó, amb els fulls.

    Malgrat ara roman reduït a cendra, la seva ànima i el seu perdó (i el seu punt gelós) continuen sobrevolant el cosmos literari.

    Preciosa història!

    ResponElimina
  2. moltes gràcies per la teva primera participació

    ResponElimina
  3. Història d'amor no correspost amb final tràgic, però amb un amant imposible, de paper.
    Preciós.

    ResponElimina
  4. Gràcies pels vostres comentaris i immerescuts elogis.

    ResponElimina
  5. Mare meva! És dels més macos que he llegit... Amor de veritat... primer correspost, després no... i quin amor tan intens és aquell que és manté fins i tot quan no obté res a canvi... Preciós!

    ResponElimina
  6. Gràcies Assumpta per les teues boniques paraules.

    ResponElimina
  7. Haurem d'aprendre del teu llibre a perdonar... això sí que és saber perdonar i estimar de veritat.

    ResponElimina
  8. Carme. Doncs sí. Les relacions personals anirien molt millor.

    ResponElimina