Vespre de teatre

Ahir vaig anar a veure la representació teatral "Poseu-me les ulleres". Muntatge inspirat en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés, ens narra retalls de la vida del poeta contats en primera persona, alternats amb el recital d'una mostra dels seus poemes, a més de cançons i la projecció d'entrevistes als seus fills i amics.

Una obra molt recomanable per al que vulga conèixer els aspectes més rellevants de la vida del poeta i el seu sentiment valencianista, que ja no veia clar el camí que havia encetat el País Valencià en la transició espanyola.

La representació em va a agradar molt, tot i que em van entristir les conclusions que se'n trauen.

I aprofitant l'ocasió, açò va per al futur president de la Generalitat que ja sabem qui serà:

Assumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

                      (Vicent Andrés Estellés)