Malgrat del que diuen per ahí, no sóc una persona mandrosa, la abstèmia primaveral la duc amb prou dignitat i encara que fa temps que els meus cabells decidiren segregar-se en bruns, blancs i absents, que algunes de les meues articulacions han esdevingut estacions meteorològiques i que la lletra petita ja no em diu res, jo m'hi veig jove i actiu. Hi ha una època però, que només tinc ganes de esclafar-me al sofà i romandre-hi sense fer res. Aquesta època és quan hi ha eleccions. Escoltar als polítics explicar-nos com d'important per a nosaltres és que els votem, em lleva fins i tot les ganes de tenir ganes.
Hui he rebut un calbot de l'Assumpta i de la sacsejada he pogut traure una mica de gas, com si d'una gasosa mig desventada es tractara, per poder actualitzar el bloc que ja estava a punt de caducar.
Aquest tema de Santana sempre m'ha animat molt:
A veure si haurem de canviar el nom del teu blog per el de 'Ja estem així?' Home, que encara tens un blog jovenet i ja t'agafa la mandra? I a sobre fas com en tot, fotre la culpa als polítics! Hehehe. Amb això potser t'hauré de donar la raó, que es passen les ganes de tot. Ho has dit de conya, no és que ens expliquin el que faran per nosaltres si els votem, sinó com n'és d'important que els votem a ells. Fantàstic.
ResponEliminaÀnims! Com diu en XeXu tens un blog jove com per a que t'agafi la mandra.
ResponEliminaFarem com l'Assumpta i començarem a repartir calbots i clatellades, eh?
Vinga, va. Actualitza el blog quan et vingui de gust.... però actualitza'l eh?
Sort que l'Assumpta vetlla per tots!
ResponEliminaI la culpa dels polítics! Clar que sí! la tenen tota, tota, tota...
Xe! No faces com Mourinho! Tenim els polítics que ens mereixem :(
ResponEliminaSalutacions!
Jo que sí som mandrosa reconeguda, t'entenc. Però comunicar mai t'hauria de fer mandra: obris un univers nou cada cop que ho fas, tot i que sigui un univers ple de polítics corrents al teu voltant com a petites cuques.
ResponEliminaDe tant en tant fa falta un sacseig d'algú per despertar-nos i tornar a connectar, bss
ResponEliminaMandra, mandreta
ResponEliminadeixa de fer-li la punyeta.
Un ocell tan actiu que va de blog en blog no es pot cansar tan fàcilment.
Qui em dirà que per ací en diem verderol i jo contestaré que per aquí en diem verdum? ... i espera que encara em queden mots per contrastar i, tu per contestar.
Fins aviat.
Va, fora mandra i a pencar!
ResponEliminaXeXu. El blog serà jovenet però l'amo ja té una edat, i si no t'ho creus, fixa't en la musiqueta que he posada.
ResponEliminaPorquet. No, més clatellades no, per favor. A mi m'enganyaren, em digueren que açò s'actualitzava tot sol.
Carmen. No es conformen a viure diguem-ne... bé. Han de traure lleis per fer-nos la punyeta.
Sell·llés. Tan dolents som?
Vida. Dona, amb cent vint-i-quatre posts que portes en el que va d'any, la paraula mandrosa sembla que no va en la teua descripció.
Rosana. És com els vells rellotges de maquinària, que sacsejant-los tornen a funcionar.
Quadern de mots. Visitar els vostres blogs és un plaer i mai no em pot fer mandra.
Alyebard. Ja estic dempeus.
Hehehehe qui et va dir que això s'actualitzava tot sol? ;-)) No, no, no és així, eh? Però la sola idea d'imaginar-ho m'ha fet riure hehe... Veus com havies d'actualitzar, home? :-))
ResponEliminaEt deixo descansar TRES dies... després un altre post :-))
Està bé, Assumpta, però el primer dia no es compta, eh? Que ho he llegit ara, perquè no sé que ha passat amb el meu blog que no funcionava des d'aquest matí.
ResponEliminaHola JP!! :-))
ResponEliminaEstic veient -amb sorpresa- el que passa quan has intentat deixar un comentari al meu blog, al post que havia desaparegut i ha tornat a aparèixer... Crec que Blogger encara no deu funcionar del tot bé... Aquest post tenia ja uns 20 comentaris (entre ells de teus) i tots han desaparegut. A les pàgines d'assistència diuen que tots els comentaris tornaran, però de moment res de res... El que no entenc és que un de nou que poses també l'han tret!!
Això dels blogs és un misteri...
Veus? tu que pensaves que s'actualitzaven sols!! (hehehe) el que fan sols és desconfigurar-se, esborrar-se i espantar-nos!! :-)))
I tot per nomenar el Camps.
ResponEliminaAi! L'he tornat a nomenar. Creuem els dits.