Hem estat dos dies amb un funcionament irregular com parada inclosa de Blogger, el gran canal comunicatiu que tenim la majoria dels blogaires.
Ens han dit —en principi no tinc perquè dubtar-ho, tot i que em sembla que han trigat massa temps en la seua reparació— la causa a sigut una actualització del programari que no ha funcionat com s'esperava i han hagut de tornar a la versió anterior, amb la consegüent pèrdua de posts i comentaris publicats durant el temps en que aquesta nova versió ha estat funcionant.
De tot açò em venen al cap dues coses immediates. La primera és la gran dependència que tenim de Blogger com a canal de comunicació, i la segona, la volatilitat del treball que hi fem. Un dia pots alçar-te del llit per veure com el teu blog està buit, sense cap garantia de recuperar-lo. I una tercera qüestió —no sé si a vosaltres us haurà passat també—, he vist com hi havia dades canviades al meu perfil, entre d'altres el nom que apareix. Com puc estar segur de que el contingut del blog sencer és el que jo espere que siga?
Com Blogger és un servei gratuït per part d'una empresa privada, cal que siguem nosaltres mateixos els que establim els mecanismes adients per evitar el "desastre". Els que dueu més temps, teniu resoltes aquestes qüestions?
Hi ha hagut problemes diversos de diferent índole, però sembla que s'està arreglant. Els posts desapareguts sembla que estan tornant, i prometen que els comentaris també acabaran tornant. De moment no, però sempre es poden anar recuperant del correu, o d'alguna manera.
ResponEliminaJo ahir vaig fer un post idèntic a aquest, amb el meu estil, fa gràcia com es poden dir les coses de maneres diferents. Sé de blogaires que tenen còpies de seguretat, i hi ha altres maneres de guardar la informació. Personalment no en tinc cap, tot i que he pensat més d'un cop que és necessari. Algun dia m'hi hauré de decidir.
Ui!, fa poc que navego, però he descobert què encara navego més (em sento perduda) sense el blog. Es curiosa la dependència que es genera amb aquest tipus de comunicació.
ResponEliminaDijous vaig començar a tenir problemes i vaig fer la meva primera còpia del blog, el que no sé és si funcionaria en cas d'haver-la de necessitar. Jo guardo una còpia de tots els meus post, encara que sempre hi modifico cosetes directament.
Esperem no tornar al divendres 13!!!
Fins aviat
Hola, sí a mi també m'ha entrat certa angoixa de pensar que em comunico en algunes persones a través d'aquest sistema i si desapareix desapareix també eixe enllaç. Crec que açò té solució, hem de deixar molletes de pà personals per no perdre la relació, independentment del blog. Decidir i que no ens decideixquen. Personalment també guardo els meus contes en arxius a part. Un abraç.
ResponEliminaJo això ho he pensat moltes vegades, però un dia vaig arribar a la conclusió que la Vida bloggaire ha de ser com a la persona real, és a dir, un dia moriré i sols restaré en part mentre hagi algú que em recordi. Assumir la nostra desaparició és vital, també dins la blogosfera. En canvi, sí que em preocupa el grau d'addició que ens crea aquesta comunicació virtual. Jo no sé estar-me sense dir i escoltar.
ResponEliminaJo no guardo de manera sistemàtica cap còpia de les coses que escric al blog. Si es perd, es perd... i tal dia farà un any! :) Jo porto 4 anys i la veritat és que tampoc em preocupa massa el tema. Si hi ha algun conte o alguna cosa que m'estimo especialment me la guardo a l'ordinador. Però ni us explico les cosetes i cosetes que se m'han perdut en els canvis d'ordinadors...
ResponEliminaLa dependència és la que és, forta en el meu cas, ho he de reconèixer, però com la de moltes altres coses... les dèries, en el millor sentit de la paraula, com a aficions intenses, sempre porten una certa dependència. I si la tenim és perquè la volem tenir, si no la volguéssim ja ens en desfaríem. Apa que no hi ha pocs casos de blogodependents que han plegat! Un piló, en conec! Quan han volgut han plegat.
Si ens vam quedar amb un pam de nas i a mi em va neguitejar i tot....
ResponEliminaJo vaig ser una de les "afectades" en quant a la política de privacitat... El divendres pel matí TOTES les meves entrades venien signades, enlloc de pel meu nom, per la meva adreça de correu electrònic!!
ResponEliminaAfortunadament, no tinc cap més dada personal posada. Ni cognoms, ni adreces, ni res... però sempre he pensat que em fa molta gràcia quan els defensors del "feisbuc" diuen que ells poden decidir el que és privat i el que no... "no, si a feisbuc, quan poso fotos només les poden veure els amics", "no, si les dades personals no surten en general"... i jo sempre dic "això serà fins el dia que hi hagi una errada, tot es faci públic i... llavors, què?"... doncs mira, ara es demostra que em d'anar amb compte.
En quant al fet de perdre posts antics, em sabria greu, però tampoc ho sentiria com una gran desgràcia... Com vaig posar al blog d'en XEXU, a la vida real tampoc guardo arxiu de les meves converses hehehe... allò que és important ja ho recordo ;-)
Em sabria greu perdre els relats... els he de guardar, poc a poc ho faré, ni que sigui en Words.
Gràcies a tots per la visita.
ResponEliminaAra podem estar més tranquils després que l'Assumpta ha enllestit el Refugi on organitzarem la Resistència quan les forces del mal tornen a tallar-nos les comunicacions.
Vencerem!;-))