—Diga'm.
—Bon dia! Volia parlar amb el senyor Adrià Turat.
—Sí, diga'm, sóc jo.
—Li cridem de l'INEM.
—Que m'han trobat faena?
—Je, je. Quina gràcia. Veig que té un bon sentit de l'humor. No, mire. És que quan vosté es va inscriure com a demanant d'ocupació, li assignàrem el número d'aturat cinc milions i això té premi... És vosté un home afortunat... Què em diu? N'està content?
—Home, doncs... No sé què dir-li.
—Ara quan li explique els avantatges ja m'ho dirà. Aquesta campanya es va fer ja amb l'aturat quatre milions i degut al èxit que va tindre, el govern ha fet un gran esforç per tal d'arribar als cinc milions d'aturats. Els avantatges són entre d'altres: una subscripció gratuïta durant sis mesos a la revista de passatemps Matalestona, regal d'una canya de pescar de la marca Prenteuamcalma, un curs d'idiomes “L'alemany en quatre setmanes”... Què li sembla ara?
—No, si mirant-ho bé...
—I això no és tot. Com una cosa especial i per tractar-se de vosté, li oferim la targeta ATUR-VIP amb la que podrà aconseguir importants descomptes en espectacles, cinemes, teatres i atencions especials als restaurants i hotels més prestigiosos de tot el món. I tot per només una quota de huitanta euros a l'any, que es descomptarà del primer pagament del subsidi de desocupació. Què em diu ara?
—Sí, està molt bé. És que veurà, mai m'ha tocat res i això ha sigut una sorpresa.
—Bé. Doncs només em resta donar-li l'enhorabona i desitjar-li que gaudisca per molts anys de totes aquests avantatges qui li dona ser l'aturat cinc milions.
—Doncs, moltes gràcies!
—A vosté. Bona sort!
Ja ho diuen que "no hi ha mal que per bé no vingui". :-P
ResponEliminaQué bó, un poc de sentit de l'humor que no ens falte
ResponEliminaBona celebració per la diada del treballador. Com a mínim tenim un aturat agraciat, millor això que res, diuen. Trist i patètic.
ResponEliminaDivertida reflexió.
Fins aviat.
Doncs, sí, no hi ha com el sentit de l'humor, per no desesperar-se. Està molt ben trobat!
ResponEliminaI a sobre el el "xollo" li costa 80 euros que això és el que acostuma a passar, tots els xollos els acabes pagant doble del que valdrien...
Em sembla que si no ens ho prenem amb una mica d'humor, és per agafar la retallada i sortir a caçar polítics.
ResponEliminaja va bé riure una mica , la desgràcia és que fins i tot això podria estar començant a passar....jo m'ensumo que a més els qui encara tenim feina ens faran pagar per anar a treballar...quin món!
ResponEliminaÉs molt bo!! :-))
ResponEliminaSi, xiquet, més val riure, perqueeeeeeee
McAbeu. Doncs sí, sembla que al final és això el que pensa el nostre home.
ResponEliminarosana (benvinguda), Quadern de mots, Carme, XeXu, Elfreelang i Assumpta. Riure per no plorar. La veritat és que pretenia més fer plorar que riure i sobretot reflectir mitjançant una conversa absurda, que aquest mal s'ha instal·lat entre nosaltres, per raons —segons ens volen fer creure, quan tots sabem que l'única raó n'és l'avarícia— de mercats, credibilitats, diferencials, productivitats i més històries que no entenem, i que cada vegada està més enquistat sense que siguem capaços de reaccionar.
Jajaja...això és un festival del humoooor!
ResponEliminaVostè que és Valencià, sap que ara la seva Generalitat també posarà a la venda "bons"?
Sònia. És clar, ara que comença la campanya electoral, necessiten molts diners per a autobusos i entrepans.
ResponEliminaEeeeei, que vull un altre post!! Actualitza! ;-))
ResponEliminaFet!
ResponEliminaMolt bé, així m'agrada :-))
ResponEliminaQuina gràcia, tu escrius el dia 10, jo et responc el dia 12 i, en realitat, tan sols han passat 24 hores i 6 minuts :-))
ResponElimina