7:00 - M'alce del llit —tot i estar de vacances no aconseguisc llevar-me després de les huit— i pose rumb cap a la cuina amb paradeta en la zona autoritzada de descarrega del bany. Café amb llet normatiu i miradeta per la finestra, amb predicció de l'oratge inclosa —hui farà calor—.
7:15 - Assegut davant l'ordinador per fer l'actualització de la capa més superficial de la memòria. Correu, blogs, comentaris, notícies, youtube —és curiós que de pressa passa el temps mirant els vídeos del youtube—.
9:00 - Endreçament general, sense afaitat que estem de vacances.
9:30 - Eixida al carrer per a fer la ronda quotidiana: contenidors de reciclatge —duen uns quants dies sense buidar-los i ja no hi cap res—, forn —el forn habitual és tancat per vacances i en aquest fan un pa que no m'acaba d'agradar—, peixateria —aquest home cada vegada té el peix més car—, Mercadona —ací mantenen els preus, però cada vegada tenen més productes estrangers—.
10:30 - Esmorzaret normatiu, entrepà —hui bacallà esqueixat amb tomata crua i oli d'oliva— i cervesa.
11:15 - Segona actualització cerebral.
12:00 - Temps de lectura que esdevé sesta del borrec.
14:00 - Que tard que s'ha fet!, i no hem preparat res per a dinar. Tranquils!, fem una amanida i ens mengem el pollastre i el conill al forn que sobrà de l'altre dia, de postres, meló —una altra cosa curiosa és que el meló sempre és motiu de comentaris a la taula, com ara, "com ha eixit aquest meló?", "el de l'altre dia era més dolç", "a com estaven els melons allà?— i café.
15:30 - A veure què fan en la tele. Passeig pels canals, comandament en mà per a comprovar que no hi fan res.
16:30 - Segona sesta del dia, aquesta amb rastre sec de fil de bava per la galta com si s'hi haguera passejat un caragol.
18:30 - No veig l'hora d'alçar-me.
19:00 - Vinga, ja està bé de dormir. Dutxa per a llevar-me els subproductes de la sesta: mal humor i filet de bava seca.
20:00 - Ara que ja no fa sol, anem a fer-nos una orxata? Va, vinga!
22:00 - Què fem per a sopar? Ah!, jo no tinc gana. Ja et deia jo que no demanarem fartons. Doncs, mengem una mica de fruita —és molt important mantenir la regularitat— i au!.
22:30 - Tercera actualització del cervell. Igual faig un post per explicar com de distret ha sigut el programa de activitats estiuenques de hui.
Reflexions:
1. Són massa dies de vacances per als diners disponibles, o
2. Són molt pocs diners per als dies de vacances disponibles.
 |
| —Nosaltres només en demanem un per a les dues i així no ens lleva la gana. |
Aprovo el dia de vacances, però m'he quedat especialment amb l'esmorzaret normatiu: entrepà de bacallà esqueixat! Caram, això sí que no ho havia sentit mai. Segur que és normatiu?
ResponEliminaM'agrada el dia de vacances. Comença força matí però per la resta m'agrada molt :D
ResponEliminaXeXu. El que és normatiu és l'esmorzar. Ah!, i l'entrepà, has de provar-lo.
ResponEliminaSel·lés. T'agrada? Home, per a perdre el temps no està malament. Com més d'hora comences més temps tindràs per a no fer res.
Caram, quin estrés.
ResponEliminaEn quan a la imatge final, jo diria que el somriure delata els fartons que han caigut prèviament...
Seran pocs diners diria jo....curiós entrepà!
ResponEliminaJo m'aixeco tard, la bava la guardo per quan no pugui fer la migdiada ( a partir del 12 de setembre; mentre, anirem de matins ), les actualitzacions també les faig i la gana sembla una nevera amb gelats i cerveses, o sigui, gens normativa. L'entrepà de bacallà ha d'estar boníssim!
ResponEliminaEl teu apunt m'agrada molt. Vull dir que m'agrada molt com escrius.
M'apunto als cafès, al meló i sobretot a l'orxata! Però escolta, a tu t'estranya no tenir son des d'abans de les vuit del matí? Però què vols, fent dues migdiades ben bones al dia!! Quina gràcia, distribueixes les hores de son en tres cops, com les criatures petites. Però jo més val que calli, que em llevo d'hora (abans de les 7), per obligació i com que sóc incapaç d'anar-me'n a dormir a una hora decent, sempre acabo fent midiades (de les de després de dinar) ben llargues i ben a gust!
ResponEliminaSí, crec que amb un pressupost baix (dit eufemísticament) també es poden fer bones vacances... en el meu cas, enlloc d'orxata amb fartons (què bons!! mmmmmmm) un cafè amb gel al Viena... ei, és que estic a dieta!! i bé, què passa per fer el mateix cada dia? si t'agrada, t'agrada, no? :-)
ResponEliminaA més, nosaltres, ens hi passem tres hores al Viena (tres hores de rellotge, eh? no és broma, no... hi ha un munt de taules buides i gent llegint, escrivint... pel mòdic preu del cafè amb gel)
M'encanta el teu esmorzar!! :-DD
Però et falta el millor del dia: Seure de nou al sofà, davant la tele, a gaudir de la final de la Super Copa d'Europa (i animar al Barça, eh?)
M'ha fet riure el com a eixit aquest meló; l'avi, valencià, era un autèntic creck a l'hora de trïar-los quan anàvem al mercat; l'agafava amb el palmell de la mà, li donava uns copets, i ja sabia si eixiria bo i dolç. Curiosament, sempre l'endevinava.
ResponEliminaJo continúo donant-li el copet per escoltar el sorollet de maduresa, però no sempre l'encerto!
Del bacallà ni te'n parlo que encara em faries avançar l'esmorzar!
Una abraçaeta!
Joan. A mi també m'ho sembla, però això és el que diuen i no tenim per què dubtar-ho.
ResponEliminaElfreelang. Jo també ho crec. A en XeXu també li ha cridat l'atenció l'entrepà. El millor que podeu fer el provar-lo i ja m'ho contareu.
cantireta. Mira que n'és de dolent el setembre. La teua nevera m'agrada molt. Malgrat l'ortografia, t'agrada com escric?, ets una bona amiga.
Yáiza. Dormir com els nens petits? El que passa és que per a segons quines coses no ens fem grans mai i aquesta n'és una d'elles, però només en vacances, eh?
Assumpta. Tu sí que entens d'esmorzars. La final de la Supercopa? Ja me'n contaràs el resultat, la meua dona és l'ama del comandament de la tele.
fanal blau. Benvinguda!, estàs en ta casa. El teu avi sí que sabia. Jo per més colpets que els done, no en trac cap conclusió. Per a mi, la tria d'un meló sempre ha sigut una qüestió de fe.
Tot s'acaba, però està claríssim que has fet les vacances que tocaven. Ah! però ja en vindran unes altres...
ResponEliminaVolia agrair-te el toc de "peus a terra i ensopiment vital fora!", que em fas arribar al meu bloc. Jo també et considero bon amic. Una abraçada de meló :)
ResponEliminaPD. No en fas tantes, de faltes. Veiessis els meus alumnes, allò sembla un cadàver en comptes d'una llengua mil·lenària ;D
maijo. Això no és fer vacances, això és deixar que passe el temps.
ResponElimina;-)
cantireta. Com és una abraçada de meló? Potser tot donant uns colpets al culet? ;-)