Llegint l'altre dia un post a ca l'Elfreelang que es titulava "Plou i fa sol, les bruixes es pentinen", que parlava d'un fenomen que estava ocorrent al seu carrer, que consistia en ploure i fer sol alhora, em va venir al cap un altre fenomen que també resulta curiós.
La manifestació de la natura de què vull parlar, consisteix en ploure però només per les voreres. Es produeix en els mesos de més calor, amb núvols o sense, pel dia o per la nit. No se sap ben bé quin és el seu origen, tot i que alguns estudis relacionen aquest fenomen amb la proliferació d'una mena de motxilles penjades a les finestres i balconades de, cada vegada més cases. També hi ha autors que parlen de la concurrència de la manca de civisme i/o desconeixement del efecte que la gravetat té sobre l'aigua, per part de les persones que viuen on es produeix aquesta pluja sense núvols. Però a això últim, jo no li veig cap fonament.
 |
| Foto aclaridora afegida després del comentari d'en XeXu |
Avui no et capto. Quina mena de motxilles hi ha penjades? En tot cas, no deu ser massa agradable ser regat a les voreres, encara que sigui d'aigua, que no sé si és el cas...
ResponEliminaHahaha jo, com conec el problema perfectament, no he necessitat cap foto aclaridora i he reconegut el problema tan sols començar a llegir :-DD
ResponEliminaDe fet, abans tenia uns veïns que eren capaços de fer ploure damunt la barana de la meva terrasseta, les gotes d'aigua esquitxaven cap endins i quan jo sortia a buscar la roba, a cada esquitx que em tocava tenia uns pensaments molt, molt lletjos envers ells. Cada estiu igual, durant anys... al principi no deia res, però com cada vegada la cosa era pitjor i jo ja em dutxo cada matí i aquella altre dutxa no m'agradava gens, em vaig començar a queixar... però "ells no eren" (mai feien res ells)
Un dia, al migdia em van picar a l'interfono uns treballadors que estaven descarregant un camió just sota de casa, quan vaig contestar em van dir que queia aigua de casa meva i que els estava mullant. Amablement els vaig dir que l'aigua "rebotava" de casa meva, que venia del pis superior... ho van mirar i van dir "ostres, sí" i els hi vaig dir "truqueu i insistiu molt" hehehehe
Ho van fer i, acte seguit, vaig pujar l'escala, vaig anar a casa els veïns i els hi vaig dir que no volia que mai més m'haguessin de picar a mi perquè ells no fossin més cívics.
Com ells no hi eren, que hi havia la senyora de fer feines (perquè eren molt fins i tenien senyora de fer feines) ella sí que em va escoltar... i jo li vaig dir que expliqués als "senyors" que havien hagut de trucar del carrer i tot.
Ho deuria fer perquè a partir de llavors ja no va ploure més aquest tipus de pluja :-DD
Però ara ja no tinc aquest veïns hehehe
Jo sóc de poble petit ( 1000 habitants ) i visc en una casa. No tinc veïns ni a dalt ni a baix i l'aparell és dins de casa, empegat a la paret de ins. Però deu emprenyar molt que et plogui al cap en un dia seré!! El civisme ja no és el que era, em temo...
ResponEliminaLes motxilles jijiji doncs si de vegades fan ploure i sense núvols!!!! gràcies per la menció!
ResponEliminaI encara hi ha un altre fenomen : el ser dutxat amb aigua de regar les plantes del balcó!
Tanta tecnologia ens acabarà fent mal.
ResponEliminaXeXu. Tens raó, de vegades ni jo mateix sé què és el que vull dir.
ResponEliminaAssumpta. És molt difícil viure en una comunitat de veïns i moltes vegades impossible.
cantireta. Ai!, quina enveja que em fas.
Elfreelang. La regada de plantes mereix capítol a banda.
Alyebard. Això ho dius pel meu cervell, ho sé.
I quan estan arran de terra de cop i volta sembla que el canvi climàtic hagi arribat de forma exprés i per via urgent... t'etziben unes clatellades d'aire saharià al cos que et deixen com una patata fregida.
ResponElimina