dijous, 27 de desembre del 2012

El regal


No li va demanar a la venedora que li embolicara el regal, ja que li agradava fer-ho el mateix. No volia donar cap pista envers el contingut del paquet i l'embolcall d'aquell magatzem n'era una dada reveladora. No se li passava cap detall a l'hora de regalar.

Aquella nit, després de deixar el paquet al lloc acostumat, es gità amb la mateixa il·lusió de quan era xiquet a la nit de reis.

A l'endemà, s'alçà molt d'hora i corrents, anà al saló. Allà estava, sota l'arbre de nadal, el paquet que desembolicà amb nerviosisme i malaptesa. Es va decebre molt en veure'n el contingut: vaja, un altra corbata... però a qui se l'acudeix?... que poc original... d'un temps ençà que no m'encerte cap regal. Apa!, demà la torne i m'agafe una altra cosa. 

12 comentaris:

  1. Que difícil és encertar un regal!!! Sempre ho he pensat, però ara veig que em quedava curta, molt curta!!! :) Bon dia, Jp!

    ResponElimina
  2. una mica tiquismiquis el paio....

    ResponElimina
  3. Si és que no es pot confiar en qualsevol això dels regals...

    ResponElimina
  4. D'això se'n diu tenir mala punteria...

    ResponElimina
  5. Espero que, al menys, es guardés el ticket de compra!
    Quina mala sort, pobre noi!!

    Bona tarda!

    ResponElimina
  6. Però el que compta és la intenció, no?

    ResponElimina
  7. Hi ha alguna cosa que no sé explicar darrere d'aquest relat que m'ha mig entristit... Potser és que estic tova, avui. També és part de l'emoció del regal, que no l'encertin i l'hagis de canviar. Així era més creïble, fins i tot he pensat que s'ho feia expressament.

    ResponElimina
  8. Bon relat, potser una mica trist. Hauria d'anar al sicoleg!

    ResponElimina
  9. Què tendre!! Pobret... Els meus alumnes també tenen aquest punt, quan escriuen. I sempre ET RECOMANO ;)

    Petons amb torrons, xiquet.

    ResponElimina
  10. jo un cop em vaig enviar una postal! és clar que no és ben be el mateix oi?

    ResponElimina