dilluns, 3 de desembre de 2012

La moratòria

Feia uns dies que no es trobava bé i un matí li ho van comunicar, estava malalt. Li van dir que no era una malaltia d'evolució ràpida, que no es preocupara que tot s'arreglaria, que la societat li procuraria tot el necessari per a curar-se, la constitució l'emparava.

Com que passava el temps i no sanava, poc a poc la societat va anar canviant d'actitud vers ell. Un dia li van llevar el tractament, perquè deien que ja no podien suportar una despesa tan gran sense que s'hi veiés cap canvi positiu, és més, li van dir que si no sanava potser era perquè no hi posava prou d'interés. Sense tractament va morir en poc de temps.

Ell no va acceptar la condició de difunt i va demanar una moratòria que li la van denegar. Al poc va rebre una notificació per a que el seu esperit abandonés el cos a la major brevetat. Com era d'esperar va fer-ne cas omís, però no va servir de res, uns dies més tard es van presentar els de la funerària i se'l van endur per la força.


11 comentaris:

  1. No acceptar la condició de difunt és ser un rebel de veritat, de veritat, eh?

    ResponElimina
  2. No se m'havia acudit mai comparar les penúries econòmiques amb una malaltia i les seves conseqüències. Ben vist, encara que trist...

    ResponElimina
  3. Si la cosa no canvia, això serà el pa de cada dia.

    M´ha fet recordar un moment viscut aquesta frase de...
    "no va acceptar la condició de difunt" i, encara que soni a conya, no s´accepta quan t´hi trobes.

    Bon dilluns, Jp!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  4. I segur que no li van deixar eixugar el deute de la hipoteca del seu cos.

    ResponElimina
  5. Boníssim, la societat està malalta! I sobretot que no ens retirin el futbol, eh?! que llavors sí que estem perduts ;)

    ResponElimina
  6. em remou... no se si positivament o no... ains!

    ResponElimina
  7. aleshores es convertí a fantasma, dels reals....no dels de discoteca

    ResponElimina
  8. Només ha faltat parlar de l'embargament de cosos i posterior subhasta judicial. Però ja no seria ficció: és el que denuncien que passa a la Xina.

    ResponElimina
  9. Clar, això li passa per no pagar la taxa de l'oxigen que respira!
    Tu no saps que eixa societat necessitava estrictament els diners per a la seua piscina olímpica amb els diners dels pobres?
    Beneïda innocència!

    ResponElimina