Era un xicotet poble de muntanya molt arrelat als costums i tradicions, sobretot a les festeres. Només hi havia quatre cases, l'ajuntament, la posada i una església amb el campanar en runes; un dia es va ensorrar cansat de suportar la desproporcionada campana, esdeviment aquest, molt celebrat per les cabres d'aleshores.
Atees, evidentment!!
ResponEliminaUn petonet.
i un bar? un poble sense bar? encara que sigui en runes?
ResponEliminaNi un bar, ni una casa de turisme rural...un poble amb poca iniciativa, vaja!
ResponEliminamassa campana per un poble petit!
ResponEliminaPotser l'havien feta massa grossa, la campanar per un campanar petit!
ResponEliminaMolt bo.
ResponEliminaEls forasters que alguna vegada s'havien atrevit a obrir la porta de l'església es trobaven 3 o 4 cabres assegudes damunt la campana, amb les potes creuades i bevent un gin-tònic.
ResponEliminaEts un crac, Jp. Ding doooong.. ding doooong!!!
ResponEliminaI què farà el poble sense música ara?
ResponEliminaQuina festassa les cabres!!
Aferrada!
Mmmmm... interessant... una campana molt pesada enmig de runes... clar... lògic que caigués.
ResponEliminaI què va ser de la campana, es va trencar o la van exportar a un altre lloc?
Així, fins i tot els pixapins ja no es podrien queixar del soroll de la campana repicant les hores... calla, si no hi havia pixapins... calla si ningú repicava ja les hores... feu, feu cabretes.
ResponEliminaPotser les cabres prefereixen el silenci, salut
ResponElimina